EUROPA LEAGUE
SETZENS DE FINAL (ANADA)
Bales de fogueig a San Paolo
El Vila-real i el Nàpols igualen forces i ajornen el desenllaç de l'eliminatòria (0-0)
El conjunt de la Plana Baixa no va tenir la clarividència habitual amb la pilota als peus
La intensitat és l'únic ingredient que no va faltar a San Paolo. El Vila-real i el Nàpols s'hi van deixar la pell en un partit físic, disputat a consciència, amb el respecte mutu que mereixen dues de les grans revelacions del futbol europeu. L'arsenal ofensiu dels uns i dels altres convidava a l'optimisme als bons paladars futbolístics, però el d'ahir va ser un partit incòmode per als davanters i especialment per a la proposta d'un Vila-real que no va estar lúcid amb la pilota i que va viure en moltes fases del partit de la capacitat de Nilmar de desequilibrar en velocitat. El brasiler va tenir a l'abast canviar el signe de l'eliminatòria amb una ocasió ben aviat, però li va faltar contundència en la rematada i De Sanctis va agafar la bimba sense problemes.
Del Nàpols ja no s'esperava un joc fluït i elaborat, no forma part de l'ADN del conjunt de Walter Mazzarri. El que sí que es pressuposava és l'empenta de jugadors com ara Maggio i Dossena a les bandes, els moviments d'un sempre incòmode Lavezzi i l'amenaça constant d'un Cavani que sembla tocat amb una vareta màgica cada vegada que remata a porta. Però a tots aquests arguments els va faltar precisió, la capacitat de concretar les seves jugades. El Nàpols semblava que s'atropellava en cada acció de perill. Cavani no va encertar a girar-se amb prou rapidesa quan Lavezzi l'havia deixat sol davant Diego López en la primera meitat i l'argentí no va tenir prou serenor per, en l'ocàs del duel, baixar una passada llarga de Maggio i encarar amb comoditat el porter gallec, que va arribar una dècima de segon abans per desbaratar una de les oportunitats més clares.
El Vila-real no va tenir la paciència per madurar les jugades, per fer ballar les peces d'un Nàpols ben treballat amb la seva defensa de tres centrals i dos carrilers, un dels equips menys golejats a casa de la Serie A, que baixa lleugerament les seves prestacions lluny del San Paolo i que haurà d'anar al Madrigal a jugar-se l'accés a vuitens de final. «No parlo de percentatges, anirem i jugarem el nostre partit», exclamava Mazzarri a la fi del duel.
El Porto encarrila l'accés.
LA JORNADA
El Twente talla la ratxa del Rubin com a local
El Twente de Michel Preud'homme va posar fi a la ratxa del Rubin de Kazan com a local en competicions europees. Potser perquè el partit es disputava a l'estadi Luznikhi de Moscou, a set-cents quilòmetres de l'estadi Central de Kazan, on habitualment juga els seus partits l'equip de Kurban Berdiev, els tàtars van veure tallada la seva dinàmica de partits sense perdre com a local quatre anys després. L'últim que ho havia aconseguit havia estat el Parma, 0-1 la temporada 2006/07. Després d'una primera part de domini rus, el Twente va buscar descaradament la victòria amb un Bryan Ruiz especialment incisiu entre línies, un triomf que arribaria en els últims minuts i gràcies a les jugades a pilota aturada. Luuk de Jong, de cap, i el central Wisgerhof, aprofitant un rebuig, posen el conjunt d'Enschede amb un peu i mig als vuitens de final.
Diverses eliminatòries dades i beneïdes
El Bayer Leverkusen, l'Ajax i el Dinamo de Kíev van encarrilar les seves eliminatòries i, llevat de sorpresa majúscula en la tornada, jugaran els vuitens de final de l'Europa League. Els alemanys es van endur un contundent 0-4 de Kharkiv contra un Metalist que s'ha reforçat amb jugadors de nivell, que va començar alegre, especialment amb les internades del brasiler Taison, però que va acabar sucumbint amb els gols de Derdiyok, Gonzalo Castro i Sam, que en va fer dos en l'últim minut. Especialment satisfet estarà també l'Ajax, que va golejar l'Anderlecht en un duel de gran rivalitat amb les dianes d'Alderweireld, Eriksen i El-Hamdaoui (0-3). A Istanbul, el Dinamo de Kíev va sorprendre un Besiktas que s'havia sobreposat al gol inicial de Vukojevic gràcies a l'encert de Quaresma. Però Xevtxenko, Yussuf i Husiev, de penal, van establir un 1 a 4 que sembla definitiu.