Tot i que va semblar que l'Alcorcón estava molt ben plantat al darrere, l'equip madrileny de seguida va tastar la medicina del Girona. Als locals se'ls veia amb certes dificultats de fluïdesa, però la verticalitat dels d'Agné va ser tan gran que el bagatge del primer quart d'hora ja eren quatre arribades clares a la porteria de Manu Herrera, l'última de les quals es va convertir en l'1-0. Amb l'Alcorcón grogui, Ángel va perdonar el 2-0.

No van tardar a aparèixer els problemes habituals dels gironins quan han de jugar amb el resultat a favor. Sembla que els incomodi. Cedeixen metres i deixen maniobrar al rival. L'Alcorcón ho va fer prou bé, amb un futbol associatiu en la parcel·la del Girona i llargues possessions. Per sort, cada vegada que arribaven a l'àrea se'ls feia fosc. Montilivi no respirava tranquil amb l'1-0, i tant el públic com l'equip van agrair que l'àrbitre que els va arrissar al Benito Villamarín xiulés un d'aquests penals de nova generació –mans a dins l'àrea, estiguin o no enganxades al cos, és penal– que Jandro va transformar amb el 2-0. L'intent de reacció visitant es va estroncar exactament en aquest punt.

Quedava la segona part, que es podia fer molt llarga o molt curta. Depenia més del Girona que no pas de l'Alcorcón. El coixí de dos gols era una bona dosi de tranquil·litat. I el risc que van prendre els madrilenys era l'ideal perquè, tard o d'hora, el Girona clavés l'estocada definitiva al rival. Jugant com sempre la pilota des de darrere, els locals van aconseguir desajustar les peces de l'oponent i fer-la arribar a Tébar (ja havia entrat per Ángel) o a Jandro perquè executessin la penúltima passada. El 3-0 semblava qüestió de temps, com així va ser, tot i que l'assistència a Tébar va ser del visitant Javi Hernández. Despotovic, tocat per una vareta màgica, no va perdonar. Amb el partit liquidat, les bandes oxigenades amb les sortides de Chechu i Keko i la graderia vibrant amb un equip que continuava accelerant, la golejada semblava servida. No va arribar el 4-0 i sí el 3-1, una anècdota que no va aigualir la festa.