La família Coch busca un altre ascens
Com amb el Nàstic fa 20 anys, tres Coch lluitaran per pujar, ara amb la Pobla, a segona B
«Jugar una fase d'ascens noés un premi. S'ha de guanyar. La frase de ‘surt i gaudeix' només serveix si guanyes, perquè sinó no et diverteixes»
«Els fills mai demanen consell, però de la manera que els veus entrar per la porta ja saps si esperen que els facis una valoració»
«L'entrenador [Kiko Ramírez] ens diu que és una oportunitat única, i ho hem d'aprofitar. Encara que siguem joves, poques vegades es pot jugar una fase d'ascens. S'ha d'intentar pujar i ser ambiciosos»
Els germans Santi, Enric i Ramon Coch van contribuir ara fa 20 anys a escriure una de les pàgines més importants de la història del Gimnàstic amb el seu ascens a segona B. Era la temporada 1990/1991, i el primer equip del Nàstic mai més ha tornat a tercera. Ara, la següent generació de la família Coch, formada pels germans Denís i Joel –fills de Santi– i Aleix –fill d'Enric– volen emular-los, però amb el filial grana, la Pobla de Mafumet.
Els joves intentaran començar a resseguir el mateix camí aquest dissabte en la primera eliminatòria de la fase d'ascens que els enfrontarà al Constància d'Inca. Pares i fills tenen clar que l'objectiu és molt difícil, «perquè en una eliminatòria a doble partit no hi ha marge d'error», tal com comenta Santi Coch, el jugador que ha disputat més partits amb la samarreta del Nàstic. Aquesta és la primera fase d'ascens que disputarà la Pobla per pujar a segona B i els membres de la plantilla no sembla que acabin de ser conscients de la transcendència del fet: «No hem pensat que si pugem és un gra de sorra en la història del club,» reconeix Denís. El seu tiet Enric, però, li ho fa veure: «Ells no ho saben, però sí que poden escriure una pàgina d'or en la història del club.» I continua: «El que vam fer nosaltres va ser molt important, però era un fet puntual dins d'un club centenari. Per a la Pobla sí que pot ser un fet històric, perquè jugar una fase d'ascens per ells era una cosa impensable fa uns anys.»
La transcendència que això tindria per al Nàstic és evident. «Per al club és molt important, perquè pot ser que hi hagi jugadors que l'any que ve la tercera divisió els quedi petita però no prou perquè tinguin un lloc amb el Nàstic a segona», explica Santi, que també forma part de la secretaria tècnica grana. El seu nebot Aleix li dóna una interpretació més personal: «Estaríem una mica més a prop de poder pujar al primer equip. Últimament sembla que confien més en el planter i aquest any tres jugadors que havien d'estar tota la temporada amb nosaltres a la Pobla ara són a segona.» De fet, Aleix fa referència a Albert Virgili, Eloy Gila i Álvaro Rey.
En les trobades familiars dels Coch, parlar de futbol ha estat sempre un fet habitual, i fins i tot als fills se'ls ha marcat el camí a seguir. «Des de petits se'ls hi ha inculcat, però després decideixen ells. Jo tinc un fill que ho va deixar», explica Ramon. Santi puntualitza: «El més important és que estudiïn.» Aquesta és una de les recomanacions que els pares han donat als actuals membres de la plantilla de la Pobla. «A vegades ens donen consells, sobretot de col·locació al camp i de mentalització,» explica Denís. «Ajuda molt tenir algú al costat que t'aconsella», reafirma Joel.
Ramon Coch