No tot van ser flors i violes

Tot hauria estat perfecte si no fos per una lesió que va tenir amb el conjunt vallesà. “A Rubí vaig veure coses molt bones i una de no tan bona. Vaig tenir una greu lesió a les costelles que va tacar el gran final d'època amb el Rubí a tercera. Va ser una llàstima, però aquestes coses passen”, afirma el jugador, que reconeix que la seva gran trajectòria té origen en aquells anys. “El fitxatge que vaig tenir pel Sabadell va ser gràcies als companys amb què vaig gaudir a Rubí i al cos tècnic encapçalat per Kiko Díaz”. I és que a Sabadell, Montero es va convertir en un dels símbols de l'ascens de tercera a segona B i en el jugador més carismàtic d'aquell equip. Amb els arlequinats, l'extrem ha jugat el seu únic any a la categoria de bronze guiat per Ramón Moya, que més endavant va decidir prescindir d'ell. Després de la seva etapa amb el Sabadell, Montero va disputar dues promocions d'ascens consecutives amb diferent sort. Amb l'Hospitalet no va aconseguir pujar a segona B, tot i que sí que ho va fer un any més tard amb el Santboià. Després, el seu fitxatge pel Terrassa el va tornar al Vallès Occidental, ja superant la trentena però amb les mateixes il·lusions que quan era al Rubí. “Tant de bo pugui tornar a jugar una promoció amb el Terrassa”, diu, recordant una gran trajectòria.