MALLORCA0

VILA-REAL2

El Vila-real va exercir la seva jerarquia en un duel de necessitats contra un Mallorca que torna a l'illa amb més dubtes dels que ja tenia. Tou durant molts moments del partit, incapaç de discutir la pilota al conjunt de Garrido, com tampoc de replegar-se per dificultar-li el seu joc interior i a l'esquena de la defensa, el conjunt balear encadena ja tres partits sense puntuar.

Els primers minuts al Madrigal van ser alarmants per al conjunt d'un Laudrup que va plantejar una defensa molt avançada i que va ser víctima de la velocitat de Nilmar i Rossi amb espais per córrer. El brasiler va estar a punt d'obrir la llauna només començar quan va interceptar una passada enrere dels balears i va tenir la possibilitat de plantar-se davant Aouate. El seu mal control, però, va propiciar que ni tan sols pogués provar el porter israelià. Més efectiu es va mostrar Rossi poc després quan va rebre una passada a l'esquena de la defensa i va encertar a batre Aouate amb un xut entre les cames del porter de Haifa.

Les facilitats dels grocs per combinar com els agrada feien presagiar un partit llarg i angoixant per al Mallorca, però a poc a poc, els balears van anar trobant el seu lloc al camp i van aconseguir apagar el foc de l'equip de Garrido. Fins i tot Tejera hauria pogut inquietar Diego López amb un xut des de lluny. Però tot i això el Vila-real sempre va ser més clar amb la pilota, i encara abans del descans Nilmar es va tornar a veure les cares sense èxit amb Aouate.

El Vila-real necessitava una actuació convincent per aturar la sangria d'incerteses que havien generat les primeres jornades i en alguns moments va sintonitzar la seva millor versió. Circulant bé la pilota, combinant en curt i en llarg. Una dinàmica en la qual Borja Valero és un privilegiat. El menut migcampista madrileny va filtrar una excel·lent passada perquè Nilmar, aquesta vegada sí, aconseguís batre Aouate i tenyís definitivament un partit que, en línies generals, va ser clarament groc.