Els últims anys, el consell d'administració, la direcció esportiva, l'entorn han tingut massa protagonisme al Nàstic, segurament de manera involuntària. Últimament, als entrenadors se'ls ha vist més com a víctimes que com a culpables, més com a actors secundaris que com a protagonistes, igual que als futbolistes. Els crits dels seguidors del Nàstic desplaçats dissabte al Miniestadi, demanant la dimissió de la directiva i de Josep Maria Nogués, en comptes de cridar contra l'entrenador o xiular l'equip, ho demostren. L'efecte D'Alessandro, però, pot canviar tot això. Amb el director esportiu destituït i sense relleu i amb el consell d'administració amb menys membres i amb data de caducitat –plegarà en la propera junta d'accionistes, el 13 de desembre–, el nou tècnic acapararà ara el protagonisme al Nàstic. Per bé, o per mal. Ahir, en el seu primer dia al comandament de l'equip grana, ja va demostrar que és un home mediàtic i amb caràcter. Feia temps que un entrenament del Nàstic no aixecava tanta expectació. Aprofitant la jornada festiva, més d'un centenar d'aficionats grana van presenciar ahir la sessió i molts més mitjans de comunicació del que és habitual van cobrir l'esdeveniment. Alguns seguidors del Nàstic presents observaven esperançats la trempera que D'Alessandro intentava encomanar als seus futbolistes, mentre d'altres temien que tots aquests gestos es quedessin només en foc d'encenalls.

Des del primer moment, D'Alessandro va esperonar els seus nous futbolistes amb complicitat, els va donar indicacions de manera enèrgica, s'hi va dirigir amb diminutius. El clatellot que va rebre Powel després d'una explicació va reflectir la manera de fer del tècnic argentí, que va seguir les evolucions del partidet de l'entrenament de ben a prop, amb el xiulet al coll i la carpeta a la mà, en una estampa d'entrenador clàssic. Els jugadors, tal com ja ha passat en les últimes temporades, han començat la lliga excessivament pressionats per un ambient enrarit de bon principi a causa de l'enfadament progressiu de l'afició envers uns dirigents que fa temps que no porten l'entitat i l'equip a bon port. Jorge D'Alessandro, un motivador nat, treballarà perquè els jugadors recuperin l'autoestima i la confiança, i intentarà, tal com va explicar ahir, que es diverteixin i no s'estressin sobre el rectangle de joc. El nou entrenador també els prendrà a ells, de ben segur, protagonisme mediàtic, un fet que agrairan.

Joan Carles Oliva ja era camí de Lleida quan va començar l'entrenament. Ben d'hora i amb discreció, va passar pel Nou Estadi per acomiadar-se de la plantilla i dels empleats del club i recollir les seves coses, i va preferir no fer declaracions públiques. Segurament entén la seva destitució, són coses del futbol, però també pensa que la sort no l'ha acompanyat i que no és l'únic culpable. En canvi, Josep Maria Nogués sí que va seguir de prop l'entrenament, arran de gespa, on sempre se solia situar fins ara. Sense la figura del director esportiu, la secretaria tècnica, amb Santi Coch, present en la sessió d'ahir, i Jesús Mari Serrano, que ara també és l'ajudant de D'Alessandro, treballaran sense tanta pressió. La pressió, quasi tota, la té ara D'Alessandro, en mans del qual està el Nàstic. L'entitat ha fet una passa enrere perquè l'argentí en faci una endavant. Caldrà veure si el revulsiu que es va intuir ahir en el primer entrenament es nota a la gespa, i D'Alessandro salva el Nàstic i es converteix en heroi o, si no aconsegueix l'objectiu, se'n va per la porta del darrera, com han fet tots els entrenadors que han dirigit l'equip tarragoní les sis últimes temporades. De moment, el Nàstic ja té el suport incondicional, segons va assegurar D'Alessandro, de tota la gent de Punto Pelota –el programa d'Intereconomía del qual fins ara ha estat tertulià habitual–, un fet que, ara mateix, no tinc clar que sigui bo o dolent...