Després d'una bona carrera com a jugador, no hi ha res millor que continuar vinculat a allò que més t'agrada, desenvolupant les teves conviccions, fent-les funcionar i, a més, ben a prop de casa. Per això Roger Garcia s'ha tornat a enganxar al tren del futbol professional en una faceta, la d'entrenador, que ell considera “completament o almenys bastant diferent” de la de jugador. “Vaig estar dos anys sense tocar res que tingués a veure amb el futbol i al final em van venir ganes de tornar-m'hi a ficar”, reconeix el petit dels germans Garcia Junyent, que aquesta és la tercera temporada que està vinculat al cos tècnic del Sabadell, ara com a segon entrenador. “L'experiència és molt bona. Jo era d'aquells que deien que quan acabés el futbol no en volia saber res de fer d'entrenador. Hi havia gent que m'animava a fer el curs d'entrenador i jo m'hi negava perquè potser m'acabaria animant. Però al final vaig plegar i no vaig trobar cap cosa fora del futbol que em donés el que em dóna”, admet.

I és que, després de retirar-se l'any 2007 a l'Ajax d'Amsterdam amb molts problemes amb les lesions, va decidir no seguir els passos dels seus dos germans –Genís i Òscar– i mantenir-se al marge de l'esport. Però al cap de dos anys li va sorgir l'oportunitat de col·laborar amb el Sabadell, en la temporada en què Moya va plegar i Pirri va agafar l'equip. L'any següent, amb Lluís Carreras va fer de segon entrenador i ho va aprofitar per fer les pràctiques per treure's el carnet d'entrenador nacional, i amb la consecució de l'ascens a segona s'ha mantingut en un cos tècnic més professionalitzat i on pot dir-hi la seva. “L'última decisió la pren el primer entrenador, que és qui té tota la responsabilitat. Els col·laboradors intentem ajudar-lo al màxim, hi diem la nostra també i després, ell, com és lògic, ja decidirà”, explica Roger d'un entrenador, Lluís Carreras, que reconeix que “sobretot sap escoltar”.