L'èxit, ben a prop de casa
A la seva ciutat natal, s'ha reenganxat al futbol després de retirar-se com a jugador
Ha trobat una filosofia i una manera de pensar similars
Després d'una bona carrera com a jugador, no hi ha res millor que continuar vinculat a allò que més t'agrada, desenvolupant les teves conviccions, fent-les funcionar i, a més, ben a prop de casa. Per això Roger Garcia s'ha tornat a enganxar al tren del futbol professional en una faceta, la d'entrenador, que ell considera “completament o almenys bastant diferent” de la de jugador. “Vaig estar dos anys sense tocar res que tingués a veure amb el futbol i al final em van venir ganes de tornar-m'hi a ficar”, reconeix el petit dels germans Garcia Junyent, que aquesta és la tercera temporada que està vinculat al cos tècnic del Sabadell, ara com a segon entrenador. “L'experiència és molt bona. Jo era d'aquells que deien que quan acabés el futbol no en volia saber res de fer d'entrenador. Hi havia gent que m'animava a fer el curs d'entrenador i jo m'hi negava perquè potser m'acabaria animant. Però al final vaig plegar i no vaig trobar cap cosa fora del futbol que em donés el que em dóna”, admet.
I és que, després de retirar-se l'any 2007 a l'Ajax d'Amsterdam amb molts problemes amb les lesions, va decidir no seguir els passos dels seus dos germans –Genís i Òscar– i mantenir-se al marge de l'esport. Però al cap de dos anys li va sorgir l'oportunitat de col·laborar amb el Sabadell, en la temporada en què Moya va plegar i Pirri va agafar l'equip. L'any següent, amb Lluís Carreras va fer de segon entrenador i ho va aprofitar per fer les pràctiques per treure's el carnet d'entrenador nacional, i amb la consecució de l'ascens a segona s'ha mantingut en un cos tècnic més professionalitzat i on pot dir-hi la seva. “L'última decisió la pren el primer entrenador, que és qui té tota la responsabilitat. Els col·laboradors intentem ajudar-lo al màxim, hi diem la nostra també i després, ell, com és lògic, ja decidirà”, explica Roger d'un entrenador, Lluís Carreras, que reconeix que “sobretot sap escoltar”.
L'estil adient
Forjat a la lleva del Mini, amb els De la Peña, Celades i companyia, Roger sempre s'havia caracteritzat, en l'etapa com a jugador, per la seva qualitat i toc de pilota. De fet, en tots els entrenaments encara en fa gala en els exercicis de possessió en què acostuma a participar. Ara, com a entrenador, s'ha trobat amb l'estil que ja va imposar l'any passat, amb excel·lents resultats, Lluís Carreras, la manera com ell entén el futbol. “Pensem de manera molt semblant, i es nota quan ens volem dir una cosa que ens entenem perfectament”, afirma, satisfet pel joc de l'equip. “L'any passat ja es parlava molt de com jugava l'equip. Aquest any, sent una categoria superior, hi ha hagut moltes incorporacions i estem molt contents, sobretot, de la seva predisposició. Ells volen aprendre de tot allò que els diem i la veritat és que ho estan aconseguint i sobretot molt ràpid”, hi afegeix. El mèrit, tant dels jugadors com del cos tècnic. L'èxit, tan a prop de casa, encara més satisfactori.
Olmo es retira de la sessió
En la penúltima sessió d'entrenament abans de marxar en autocar cap a Almeria, on faran aturada a Vila-real per fer la sessió preparatòria del partit de diumenge, Jesús Olmo no va poder acabar l'entrenament. El central es va retirar just al començament de la sessió, abans d'arribar a la part física, per unes molèsties musculars que van fer que es perdés la resta de la sessió. Avui el club donarà la llista de convocats que viatjaran a Almeria i facilitarà l'informe mèdic que determinarà l'abast d'aquestes molèsties. Tot i estar sa, Olmo no va entrar en l'onze titular dissabte passat en detriment de Pablo Ruiz.
“[L'Òscar] Té un gran futur com a entrenador”
Òscar, el germà gran dels Garcia Junyent, comparteix amb Roger el lloc de segon entrenador. En el seu cas, com a ajudant de Cruyff en la selecció catalana absoluta, lloc que compagina amb el d'entrenador del juvenil del Barça. Ell, al contrari que Roger, va voler continuar vinculat al futbol immediatament després de la retirada. “Va començar abans amb la selecció catalana sub-17, que va ser campiona d'Espanya. Ell ha seguit molt més que jo el món del futbol i crec que té un gran futur. Li agrada molt, és molt treballador, estudia i sap de futbol”, diu Roger. “No se sap si algun dia coincidirem en una àrea esportiva, només desitjo que els vagin molt bé les coses tant a l'un com l'altre. El més important és que gaudim amb el futbol i crec que, de moment, ho estem fent així”, afirma el petit dels tres germans.