Tot són males notícies
Quarta derrota a Montilivi, d'on ja s'han escapat 22 punts, i greu lesió de Dani Erencia, la setmana que s'ha posat el club en venda
En un clima gèlid, un gol a 12 minuts del final fulmina els d'Uribe i els deixa en una situació crítica
GIRONA1
ALMERIA0
Si jo tingués un euro i em plantegés comprar el Girona, potser proposaria donar una paga i senyal de 20 o 50 cèntims i condicionaria l'operació a la permanència de l'equip a segona A, però això seria jugar a cavall guanyador i ser un aprofitat, perquè la categoria és el principal actiu del club. I pensar ara mateix que el Girona pugui estar la temporada vinent entre els 42 equips que integren la lliga de futbol professional és ser extremadament optimista després d'una altra jornada negra com la d'ahir, que va acabar amb una altra derrota a Montilivi (ja s'han escapat 22 punts de l'estadi) i amb la greu lesió del defensa Dani Erencia (la quarta de lligaments encreuats que ha assotat el Girona aquest curs, tot i que falten les proves definitives). Setmana rere setmana, es confirma allò que es diu que quan les coses van malament, encara poden anar pitjor.
Futbol sota zero
L'Almeria va furgar la ferida del Girona una tarda que només convidava a veure futbol assegut des del sofà de casa i amb la calefacció a tota màquina. Abrigats de cap a peus, els 4.387 valents que van decidir acostar-se a l'estadi no van poder driblar la fred ni celebrar una victòria del seu equip. De seguida es devien adonar de la mala elecció, ja que des que la pilota va començar a rodar ja es va veure que jugar a futbol al camp del Girona era pràcticament impossible. Pel vent, que va bufar amb força i amb constants canvis de direcció, però també pel terreny de joc, irregular i dur. I amb una sensació tèrmica de molts graus sota zero, el resultat que més s'ajustava a l'escenari hauria estat també el que hauria fet més justícia: el 0-0. Però el Girona no va esgarrapar ni aquest trist punt.
Decideix Juanma Ortiz
Repescat fa dues setmanes del Glasgow Rangers, l'interior de l'Almeria va fer la setmana passada en el temps afegit el 2-1 contra el Còrdova i ahir a Montilivi, quan faltaven 12 minuts per al final, va ser l'autor del 0-1 que va ensorrar les aspiracions del Girona.
Els gironins no es mereixien guanyar, però tampoc perdre. Van ser expeditius a darrere tot i que el rival, a banda d'Ortiz, venia amb una bala (Aleix Vidal), amb el pitxitxi (Ulloa) i amb el suec, que també en sol fer de les seves (Goitom). Marcos Tébar es va sentir a gust davant de la defensa i Dorca i sobretot Acciari van posar-hi intensitat. A davant, al Girona li van faltar moltes coses perquè la defensa de l'Almeria també jugava i perquè ahir baixar una pilota que venia enverinada pel vent i triangular sobre un camp dur com una pedra era d'una dificultat extrema. El 0-0 no hauria estat un mal negoci, però el 0-1 va ser com una punyalada.
Dani Erencia pot agreujar el malefici dels encreuats
Dani Erencia se sotmetrà avui a una ressonància per conèixer l'abast de la lesió, però la inestabilitat en el genoll i la primera exploració que se li va fer al vestidor ja apuntava a una ruptura del lligament creuat anterior. Si es confirma la gravetat de la lesió, Dani Erencia haurà dit adéu a la temporada i haurà estat el quart jugador de la plantilla que haurà patit aquesta temporada una desgràcia d'aquesta magnitud. Els temibles creuats ja havien jugat una mala passada a Javi Acuña, Ion Vélez i Richy. “És un cop dur, i més quan m'havia fet un lloc a l'equip. Però així és el futbol. No recordo gaire la jugada. He sortit a la banda i he notat que em marxava el genoll”, va explicar Erencia, que jugava tot just el seu segon partit i ho feia, com a Elx, a un bon nivell. Més dur va ser el tècnic, Josu Uribe, parlant de la lesió: “Hi ha vegades que els futbolistes simulen caure, però tots sabem quan un jugador cau de veritat i es fa mal. M'ha molestat que l'Almeria no tirés la pilota a fora”, va dir el tècnic. El president, Ramon Vilaró, va comentar que “no és normal” quatre lesions d'aquesta gravetat en mig any: “Hem trepitjat allò que no vull dir”.