Crueltat infinita
Derrota sagnant a Las Palmas contra un rival que va marcar dos gols jugant amb un home menys
GIRONA2
LAS PALMAS3
Els altres vint-i-un equips de segona A han guanyat com a visitants i la majoria no han pas necessitat fer més que el Girona ahir a Gran Canària. Ni de bon tros. Els gironins no llançaran la tovallola, però amb partits com el de Las Palmas n'hi ha per ensorrar-se. Ni havent fet una molt bona primera part, ni havent sortit amb vida d'uns vint minuts de molta rauxa dels locals, ni havent reaccionat a una remuntada adversa. No hi ha manera. En un intercanvi boig de contracops en la recta final, amb el rival amb deu, el Girona va tornar a perdre a fora. Li va faltar sort, però també atenció, perquè l'empat del minut 90 no hauria estat dolent. Encara faltava una última badada i un últim cop baix, el definitiu, en el temps afegit.
L'escenari ideal
Les sensacions que va transmetre el Girona en la primera part van ser bones. Amb el mateix onze i el mateix esquema (4-4-2) que la setmana anterior, l'equip estava ben posat, treballava, no patia al darrere i robava pilotes força endavant. I amb el 0-1 ben aviat, de Tortolero en la sortida d'un córner, l'escenari era l'ideal. Ja havien fet el més difícil, marcar un gol en camp contrari. I en defensa la primera part va ser molt tranquil·la per als gironins. Dani Mallo en va treure una de molt clara (39'), però va ser l'única, perquè els locals eren incapaços de crear maldecaps als d'Uribe. Tres córners, una falta lateral i no gaire res més, fet que va provocar que els de Juan Manuel Rodríguez s'enduguessin una bona xiulada en el descans. El Girona tampoc va fer res de l'altre món en atac, però amenaçava que alguna connexió entre Jandro i els homes ràpids del davant tingués efecte. I, per una vegada, el temps li corria a favor.
El setge incessant
El tècnic local –potser pels xiulets o perquè havia estat qüestionat per l'exjugador Juanito, ara assessor del president– va fer entrar el davanter Quiroga pel central Juanpe i va passar a jugar amb tres defenses. I de seguida va esgotar els canvis. Casualitat o no, el guió va canviar de dalt a baix. Els locals van començar a atabalar Dani Mallo, molt més enfeinat. Va arribar l'1-1, la conseqüència lògica del vendaval.
El Girona tenia al davant un altre rival, capaç de sobte de trobar tots els espais que no havia vist abans. Va tardar a passar el ruixat, que més o menys va coincidir amb l'expulsió de Pignol. Semblava el moment ideal perquè el Girona tornés a fer un pas endavant. Però va arribar el 2-1, en una jugada aïllada amb un pèl de passivitat visitant però molta qualitat local (78'). El Girona es va tornar a aixecar, va empatar amb l'estrena de Goiria (87') i va tenir el 2-3 a prop. El típic guió per dir després que, amb més temps, hauria acabat caient. Però encara hi havia espai per fer-ho més cruel. Quiroga, amb un cop de cap que semblava innocent, va retratar Tortolero, va afusellar Mallo, va treure de polleguera Uribe, va fer un mal terrible al Girona i va dur l'èxtasi als locals. Ben mirat, no va ser tan innocent.
La setena derrota seguida a fora
El balanç global com a visitant (3 punts de 42 possibles) encara s'empitjora si s'agafen els set últims partits, ja que és de 0 punts de 21. L'equip no puntua lluny de Montilivi des del 12 de novembre al Miniestadi i ahir va enllaçar el setè partit seguit perdent. El via crucis va començar al camp de l'Alcorcón (1-0) i va continuar als de l'Alcoià (2-1), Còrdova (1-0), Recreativo (3-0), Elx (1-0), Valladolid (1-0) i ahir a Las Palmas. I encara no s'ha acabat. A fora, els gironins encara no han conservat ni una sola vegada el zeroa la porteria, i les úniques vegades que han esgarrapat un punt han hagut de fer dos gols: Almería, Vila-real B i Barça B (sempre 2-2). Ahir, com a Riazor, ni fer dos gols els va servir (3-2).
Publicat a
Notícies
Divendres,5 juliol 2024