1a divisió femenina
L'Estartit fa equilibris per estar amb les millors
Mitja volta al món en autocar
L'autocar s'ha convertit en la segona casa de les jugadores
Solen viatjar de nit, jugar al migdia i tornar cap a casa
Entre els quatre equips catalans que competeixen a la primera divisió femenina, n'hi ha un de modest que resisteix a la màxima categoria des de fa cinc anys. L'únic representant gironí assolia l'ascens el 2007 i ja no se n'ha mogut. Cada temporada el club ha de fer grans esforços, sobretot econòmics, per mantenir una plantilla competitiva, que pugui plantar cara a equips amb estructures professionalitzades i dotades d'un pressupost molt més alt que el seu. A aquesta situació cal afegir-hi la pèrdua del seu patrocinador principal, dos anys enrere, que va deixar l'entitat en una situació financera encara més precària. Des de llavors, l'Estartit ha hagut de fer mans i mànigues per seguir en la mateixa competició en què militen equips com el Barça, l'Espanyol i l'Athletic de Bilbao. Veient aquesta situació, l'objectiu no pot ser cap altre que la permanència, però el club no ha llançat la tovallola per tal d'assolir el repte, temporada rere temporada. Actualment, l'equip es troba en una situació delicada, ja que ocupa la primera posició de descens, a dos punts de la salvació. La pròxima jornada podria ser clau, ja que l'Estartit rebrà –la setmana que ve, perquè aquesta hi ha descans– el proper, El Olivo, rival directe a la taula.
Desplaçaments nocturns
Després del fracàs de l'experiment de superlliga, competició estructurada en tres grups constituïts per àrea geogràfica, aquesta temporada la categoria ha recuperat l'antic format d'un únic grup amb 18 equips. Aquest fet suposa que la competició sigui més competitiva, però també provoca que els equips hagin de fer desplaçaments més llargs per disputar els seus partits. En conseqüència, cada dues setmanes les jugadores blanc-i-vermelles han de suportar viatges interminables amb autocar, que a vegades superen les 24 hores. En aquest mitjà de transport, l'equip ja ha visitat llocs tan diversos com Huelva, Santander i Olivenza (Extremadura). I si passar llargues i incòmodes hores d'autocar no era suficient, la precarietat econòmica del club ha fet que, durant la major part de la temporada, l'equip viatgi de nit per estalviar-se les despeses dels allotjaments. D'aquesta manera, les jugadores passen les nits dormint dins de l'autocar (o si més no, intentant-ho). Avui dia, és un fet habitual veure les jugadores de l'Estartit baixar de l'autocar un diumenge al matí, disputar el partit al migdia i tornar cap a casa a la tarda per arribar dilluns de matinada a casa. En aquestes condicions, el més normal és que les jugadores notin el desgast físic i pateixin més del compte en el terreny de joc. Així doncs, jugar a casa, a part de concedir-te un extra de confiança, s'ha convertit en un respir de pocs quilòmetres. Com també ho són els pocs viatges que l'equip ha pogut fer amb avió. Dels tres desplaçaments que han fet des del Prat fins a la seva destinació, però, només el viatge a Palma està subvencionat per la federació espanyola.
Els viatges, en xifres
El resum d'aquests desplaçaments es podria materialitzar en algunes xifres. Aquesta temporada, el primer equip de l'Estartit ja acumula 20.000 km i 190 hores de viatge. L'equip ja ha fet 14 desplaçaments i n'ha de fer tres més, amb els quals al final se superaran els 23.000 km i les 200 hores de viatge.