Tarda rocambolesca

En la primera de les dues promocions que han disputat conjuntament el Sabadell i l'Alcoià, tots dos equips la temporada 2008/2009, van encreuar sortosament els seus camins en l'última jornada de lliga. Els de Ramón Moya tenien a la mà amb un empat classificar-se per a la promoció d'ascens i els de Pepe Bordalás en tenien prou igualant el resultat que feia el Vila-real B (va perdre al Narcís Sala amb gol de Lanza). En aquell partit hi va haver un conjunt d'accions per acabar com més tard millor, amb lesions simulades, recs automàtics activant-se i retards injustificats que van acabar, això sí, amb final feliç. Les dues aficions van celebrar, amb l'empat, a la gespa la consecució de tots dos objectius.

Però només cal mirar la temporada passada per adonar-se que el destí de tots dos equips ha estat lligat en aquests darrers anys. L'Alcoià i el Sabadell van ser els únics dos equips que van pujar del grup tercer de segona B. De fet, el Sabadell va certificar el seu primer lloc de la lliga regular just abans de perdre contra l'Alcoià a la Nova Creu Alta (0-1) en un dia en què els homes de Paco López van fer el passadís en una festa a l'estadi creualtenc. Prop de 20 i 40 anys després les dues entitats tornarien juntes al futbol professional.

Partits intensos

Quan l'aficionat arlequinat recorda un dels camps més difícils de la categoria de bronze, immediatament li ve al cap El Collao. “Aquells partits són molt intensos perquè és un camp on l'afició està molt enganxada al terreny de joc i, a més, sempre ha estat una de les més animoses de segona B. Ara, a segona A, m'imagino que encara més, sobretot veient que l'equip necessita els punts i que des d'allà estan donant molta importància al partit de dissabte”, assenyala David de Navas, que és l'home de la plantilla que més partits ha disputat a Alcoi defensant els colors del Sabadell.

L'última experiència de De Navas en aquest camp, però, va ser la més satisfactòria –l'única vegada que ha guanyat allà el porter–. Va ser en la jornada 17 del curs passat, en què el Sabadell va vèncer per la mínima. “El partit de l'any passat va servir per canviar la dinàmica en camps difícils. Allà ens vam demostrar que en aquest tipus de camp també es podia donar continuïtat al bon joc que estàvem fent fins aleshores i que donava resultats. Va ser un punt d'enlairament i la confirmació que podíem fer alguna cosa maca”, hi afegia el porter, que està convençut de la capacitat de l'equip de trencar la ratxa de sis mesos sense vèncer a domicili en un camp que guarda una certa aroma del passat.