La sorpresa seria que hi hagués sorpresa

Encara amb la res­saca dels des­a­gra­da­bles inci­dents del Polònia-Rússia, avui podem par­lar de fut­bol. Segona i deter­mi­nant jor­nada del grup C (en l'últim par­tit tot­hom farà el que li con­vin­gui) en què els qua­tre equips neces­si­ten la victòria per pas­sar als quarts, però és evi­dent que no tots juguen amb els matei­xos argu­ments i pos­si­bi­li­tats. La cam­pi­ona del món s'enfronta amb una de les selec­ci­ons més flui­xes. Ni tenir un tècnic italià com Tra­pat­toni –ni que hagués nas­cut el dia de San Patrice–, li ser­virà per gua­nyar un equip espa­nyol que en farà prou de con­tro­lar Rob­bie Keane i espe­rar quan i quants gols cauen al bo de Given. Amb fals 9 o amb un 9 fals, la selecció espa­nyola no ha de patir gens.

Al Croàcia-Itàlia hi ha més igual­tat. El poli­facètic selec­ci­o­na­dor cro­ata, Sla­ven Bilic (advo­cat, ambai­xa­dor de l'UNI­CEF i can­tant de rock), compta amb un des­a­pro­fi­tat Luka Modric com a juga­dor de talent, encara que per­so­nal­ment con­si­dero que juga massa endar­re­rit per la seva qua­li­tat en la defi­nició i última pas­sada. Itàlia, més pre­o­cu­pada per les tendències sexu­als dels seus fut­bo­lis­tes, dependrà sobre­tot del grau de ins­pi­ració de Pirlo, la segu­re­tat de Buf­fon i l'efec­ti­vi­tat de Di Natale i Balo­te­lli. Fàcil pronòstic per a la jor­nada d'avui. Les sor­pre­ses... en els quarts.