Fa cinc dies que sóc a Ucraïna i crec que he invertit un terç del meu tems en ruta. Avui m'he llevat a Khàrkiv, a cent quilòmetres de la frontera amb Rússia, a la que va ser la primera capital del país i el seu epicentre cultural. De fet, encara ho és, ja que acull centenars d'estudiants de la resta del país cada any i aquí tothom ho recorda de seguida que pot. No etziben amb tanta lleugeresa, però, que es tracta de la ciutat que més problemes ha tingut per assolir els requisits de la UEFA i que ara, amb tota la maquinària ja engegada, difícilment complau les necessitats del visitant.

Khàrkiv ha hagut de remar de valent i, empentada pel motor econòmic del multimilionari local Oleksandr Yaroslavski –que tindrà un capítol a part–, ha acabat aconseguint el vistiplau com a seu, però els aficionats la temen. Els holandesos hi disputen els tres partits de la fase de grups, però la majoria ha decidit assentar-se a Polònia i agafar un vol cada vegada que pertoqui. La ciutat ha construït hotels, però de manera insuficient i els preus s'han disparat com mai al país. A més, l'oferta d'allotjament difícilment satisfà les exigències del visitant. Alguns dels que es queden aquí dormen en habitacions habilitades especialment o accepten llogar apartaments extremadament deteriorats com a mesura desesperada.

Els que més estan patint les exigències del guió són sens dubte els alemanys, que han estat els meus companys de viatge des que va començar l'Eurocopa. Lviv-Khàrkiv-Lviv: aquest és el camí que els espera si volen donar suport a la mannschaft. 1.000 quilòmetres d'anada i 1.000 de tornada. Però no se'ls veu angoixats. Vosaltres, que teniu autopistes envejables i xarxes ferroviàries de primer nivell, no us desespereu amb el que hi ha aquí? “No, perquè queixar-nos ja ho fem a Alemanya. Aquí ens ho prenem com una experiència. Forma part de conèixer el país on véns”, m'assegura Henrik, amb qui he compartit el trajecte i la notícia en arribar a Khàrkiv que la seva reserva d'hotel és inviable a última hora.

També s'ho pren amb esportivitat. Suposo que deu ser l'única manera de fer prevaldre la passió pel futbol en la immensitat d'un país que no ho posa fàcil i d'una Khàrkiv que busca fer-se un lloc en el mapa futbolístic mundial amb l'emergent Metalist, però que evidencia llacunes insalvables en un projecte grandiloqüent com és una Eurocopa. “S'han fet moltes coses perquè tot estigués preparat, però no n'hi ha hagut prou”, m'explica l'Aleksandra, relacions públiques encarregada d'allotjar els turistes que arriben a la ciutat. A Khàrkiv li queda camí per recórrer, en puc donar fe.