Amb el Donbass Arena dempeus, sense cap retret i atacant fins a la sacietat, Ucraïna va deixar la seva Eurocopa. No tenir por i ser més descuidada que el rival la va fer sucumbir contra una Anglaterra sense més ambició que veure venir la proposta del seu rival, però que sobreviu una vegada més gràcies a una acció aïllada.

Blokhin va canviar mig equip, però Ucraïna no se'n va ressentir. “No hem de témer ningú”, havia avisat el seu entrenador, i els seus futbolistes van anar al front amb decisió, a atacar una Anglaterra una vegada més acomodada al darrere i sense deixar-se seduir per la pilota. Encefalograma pla dels de Roy Hodgson, que es van limitar a tancar files i a esperar que ara Iarmolenko, ara Konoplianka, la mobilitat de Devic i el talent de Garmash entre línies no sorgissin efecte.

L'esperit que ha conduït el Chelsea al cim del continent en l'àmbit de clubs és el que ara il·lumina el camí d'Anglaterra en l'Eurocopa. O millor dit, el que intenta que el rival no vegi la llum enmig d'un bosc de cames, ajudes defensives i lligams tàctics que Ucraïna mai va desistir a desemmascarar. Recolzant-se en un Rakitski meravellós en la sortida de la cova i fomentant la creativitat d'uns homes d'atac que en més d'una ocasió van generar dubtes en el bloc que orienta Roy Hodgson, però mai amb prou contundència per fer trontollar l'arc de Joe Hart.

Hi anaven una vegada i una altra els homes d'Oleg Blokhin, però el mur anglès amb prou feines s'immutava. Una seguretat defensiva amanida amb l'efervescència d'Ashley Young i alguna acció a pilota aturada, una faceta que ahir va ser de nou diferencial perquè Anglaterra, en una segona jugada després d'un córner, pogués espolsar-se tota la pressió d'una volada. Rooney, que debutava en la competició, es va nodrir d'una errada de Piatov per fer pujar la primera diana del partit. Anglaterra aclaria el panorama quasi sense haver-ho llaurat amb ocasions i futbol, però Ucraïna, orgullosa, no defalliria.