El que va fer Grècia en l'Euro­copa 2004 va ser un mira­cle i és molt com­pli­cat que ho torni a repe­tir. Els grecs són un equip que defensa bé, deixa pocs espais al dar­rere i fins ara han apro­fi­tat molt bé les opor­tu­ni­tats al davant per mar­car gols. Això els ha val­gut per pas­sar la pri­mera fase en un grup en què també hi havia la República Txeca, Polònia i Rússia, però ara es tro­ba­ran una Ale­ma­nya molt forta i que ha gua­nyat tots els par­tits de la fase de grups. Els germànics arri­ben a l'enfron­ta­ment en un bon moment i tenen molta qua­li­tat en tots els aspec­tes. Crec que aquesta és l'eli­mi­natòria de quarts de final en què hi ha un favo­rit més clar, i és Ale­ma­nya. El seu ves­sant ofen­siu és molt potent, amb bons juga­dors de banda com Müller i Podolski que també són peri­llo­sos fent dia­go­nals cap a l'inte­rior. Özil aporta qua­li­tat i pausa al mig del camp, men­tre que Mario Gómez és un dels millors davan­ters del món a l'àrea i en el joc aeri. La segona línia també és pode­rosa amb Khe­dira i Schweins­tei­ger, ja que si els grecs es tan­quen molt, els dos fut­bo­lis­tes tenen un bon llançament llunyà. Els últims dies s'ha par­lat molt de la com­pa­ra­tiva entre el duel d'avui i la situ­ació econòmica dels dos països, però crec que no s'ha de bar­re­jar el fut­bol amb la política, i que aquest aspecte no influirà en el resul­tat final.