Descans per anar a beure aigua en l'entrenament i Ulises xiscla alguna cosa en català a Jordi Bransuela, encarregat del material, amb qui ha congeniat en els tres mesos que fa que és a Sabadell. No és l'únic, Uli parla amb tothom i no deixa de somriure menys a l'hora de treballar. Allà canvia el seu somriure afable per un de més fred i congelat, i no perdona Nauzet, que el repta en un exercici de xut. El mexicà, també en el partidet, fa que la pilota besi les malles una i altra vegada sota la mirada satisfactòria de Lluís Carreras. El tècnic sap que Uli Dàvila té gol i el seu equip ja se n'ha beneficiat tres vegades, dos en lliga (van valer quatre punts) i una en copa (mitja eliminatòria). “Estic per al que em digui el mister”, diu [en castellà] un Ulises amb l'educació que li atorga una família amb molta tradició religiosa. “Ell [per Carreras] sap en què moments utilitzar-nos. Tinc molta confiança en això. I jo estic treballant al màxim per quan m'arribi aquesta oportunitat”.

A Ulises l'oportunitat li va arribar en els tres primers partits de lliga. A la pretemporada havia deixat molt bones sensacions però a l'interior dret no acabava de trobar el seu lloc. Ell és un clàssic mitjapunta i l'equip no té aquesta demarcació. El Sabadell no va marcar en els tres primers partits i Carreras el va rellevar per Antonio Hidalgo que ha respost quan ningú s'ho esperava. El mexicà s'ho ha hagut de mirar des de la banqueta en els següents vuit partits, en sis dels quals ha sortit de suplent, sense perdre la fe. “L'important és que es noti la presència d'un quan surt. Contra el Còrdova ja vaig tenir l'oportunitat”. I la va aprofitar. Substituint Collantes i jugant d'extrem, va agafar la pilota d'esquenes a la porteria i va etzibar un golàs.