Un desenllaç molt cruel
Girona. Els de Rubi pateixen una dolorosa derrota a Montilivi en l'afegit (92') que els impedeix recuperar la segona plaça. Els gironins van ser víctimes d'una falta lateral, el seu taló d'Aquil·les
almeria1
girona0
Ja feia una estona que tant el Girona com l'Almeria estaven en fase de desacceleració, com si donessin per bo el 0-0. Si durant 90 minuts no havien trobat la clau de la porteria rival, l'important era no perdre bous i esquelles en temps afegit. L'empat, a més, no era un mal negoci per als de Rubi, que haurien recuperat el segon lloc i mantingut el marge de seguretat de tres punts respecte als andalusos. Tampoc per a l'Almeria, que necessitava trencar una sèrie de tres derrotes consecutives.
La destrempada va ser majúscula. En el minut 92, el Girona va concedir una última oportunitat a l'Almeria. Va ser una falta lateral, una de les accions d'estratègia més difícils de defensar i que aquesta temporada ja havia causat més d'un i dos disgustos als de Rubi. Fins aleshores els gironins havien desactivat molt bé cadascuna de les faltes i els córners dels andalusos, però aquesta vegada no hi va haver res a fer. Carlos Calvo va fer una rosca molt precisa i Chumbi es va elevar més que ningú per clavar la pilota lluny de l'abast de Dani Mallo.
Un càstig extremadament cruel per a un Girona que, sense haver fet ni molt menys un partit notable, va tenir més i millors ocasions que l'Almeria, que va desplegar molt d'ofici però va tenir poca presència a l'àrea de Dani Mallo. Per als visitants, el 0-1 sí que va ser un regal inesperat i excessiu.
Control visitant
A diferència d'altres partits, el Girona no va sortir amb la idea d'aclaparar el rival. Potser era el que volia l'Almeria, que se sent molt a gust quan té camp per córrer i pot explotar la velocitat de Jonathan i, sobretot, d'Aleix Vidal. Els andalusos van fer millor pinta en el tram inicial, però només van inquietar mínimament Dani Mallo en dues centrades laterals. El Girona no va ser aquell equip precís a tres quartes parts de camp, però el terreny de joc tampoc no hi va ajudar gens ni mica. Tantes excursions a Jafre i tants d'entrenaments a l'annex a Torres de Palau i ara a Vilablareix per tenir un camp així? La superfície, molt dura, va perjudicar una circulació de pilota fluïda i l'associació dels jugadors amb més talent.
I tot i això, la sensació al descans era que el Girona feia curt, amb el 0-0. De fet, els de Rubi van tenir quatre arribades molt clares per haver pogut batre Esteban, sobretot en un un contra un de Felipe que el porter va poder salvar amb una intervenció de nivell. I amb una mica més de punteria, Benja, Juanlu i Luso haurien pogut fer l'1-0.
Pas endavant del Girona
Culminat el procés de maduració, els locals van sortir més decidits després del descans. Van trigar a ingressar al camp, com si Rubi hagués de necessitar algun minut de més al vestidor per alliçonar els seus homes. En el segon acte, el Girona ja va dur més la veu cantant, però les ocasions van anar cares. Jandro va començar a acaparar protagonisme i va obligar els rivals a estar molt pendents de les seves giravoltes i conduccions. La sortida al camp d'Acuña va servir per reactivar l'atac dels locals, però el paraguaià va fallar la millor ocasió de totes quan es va quedar sol davant Esteban, que va salvar el seu equip de l'1-0 (72'). El partit va començar a decréixer i el 0-0 semblava inamovible, fins que el Girona va rebre el cop de gràcia.
El cinquè partit sense veure porteria
Després de la bogeria al Miniestadi (4-4), el duel d'ahir s'encaminava cap a l'altre extrem fins que, també en el temps afegit, es va decidir, aquesta vegada de mala manera per al Girona. Sense fer els recitals de partits anteriors, sí que va tenir ocasions prou clares com per batre Esteban. Però no se'n van sortir, cosa ben poc habitual. El d'ahir és el cinquè partit que el Girona acaba sense veure porteria. Tampoc va marcar contra el Sabadell (0-0), a Còrdova (2-0), a Osca (0-0) i contra l'Elx (0-1). La derrota genera un mal relatiu. Tercer, l'equip és a un punt del segon, l'Alcorcón, i en manté set de marge respecte al vuitè.