El quiròfan, segona residència arlequinada
Sabadell. Dotze operacions en tan sols un any i mig confirmen la malastrugança del conjunt llaner, que des que va arribar al futbol professional ha acumulat deu lesions de llarga durada
A la Nova Creu Alta ja no saben si han de fitxar una bruixa que desfaci maleficis o si començar a buscar trèvols de quatre fulles. La desesperació és enorme en un club devastat per les lesions traumàtiques des que va arribar a la segona divisió. En tan sols una temporada i mitja, onze jugadors del Sabadell han hagut de passar pel quiròfan, i el còmput total és de dotze operacions. En total, hi ha hagut deu lesions de llarga durada. Ahir el club va confirmar que Uli Dávila serà el dotzè operat, tot i que és la lesió de menys importància atenent els precedents.
En el món del futbol, les lesions es poden dividir en dos tipus. Les musculars i les produïdes per traumatismes. Les primeres tenen un origen, segons els experts, en els hàbits alimentaris de qui les pateix, en la genètica, en els precedents i en l'edat, entre d'altres. Les segones, com que es tracta de cops, es produeixen per pura mala sort en un altíssim percentatge. “Tot han estat males notícies des que a Àxel Vizuete li va sortir malament l'operació de pubis el 2009”, s'atreveixen a dir els més veterans a la Nova Creu Alta. El cert és que de totes aquestes intervencions, exceptuant la de Joaquín –una lesió crònica que encara no se sap d'on ve– i la segona d'Olmo –sorgida arran de la primera intervenció– han estat per traumatismes.
Tres encreuats
La lesió de moda en el futbol modern, el trencament dels lligaments encreuats, ha estat protagonista també al vestidor arlequinat. El curs passat, Fito, en un partit de copa Catalunya a Santa Perpètua contra un rival de segona catalana va inaugurar la llista. La va completar Eneko –segona operació d'aquest tipus al llarg de la seva carrera– i, recentment, Toño, arribat en el mercat d'hivern i dos dies després de fer un excel·lent debut lesionat en un entrenament. El lateral esquerre està fent el preoperatori a Vila-real i, tot i que encara no és oficial, sembla que s'acabarà operant al Vallès.
De lesions estranyes n'hi ha hagut un grapat en aquest any i mig. Més enllà de la d'Uli –traumatisme en una mà–, els trencaments del “còndil del genoll dret” d'Ian Mackay en un escalfament d'un partit de pretemporada i “l'arrencament del rodet posterior” de l'espatlla esquerra d'Agustín Fernández s'enduen la palma.
Tortolero, un creuer
Però a banda de les complicacions de les operacions, en el curs passat, de Fito i Olmo que han dut el central a quedar-se enguany sense fitxa, hi ha bones notícies. La recuperació de Tortolero va a molt bon ritme i podria reaparèixer ja el mes vinent, tot i que els serveis mèdics volen ser prudents. Sent-ne conscient, el jugador està tenint molt bones sensacions i ja veu el final del túnel.
Publicat a
Notícies
Dimecres,3 juliol 2024