Sabadell
El Madrid, el gran preferit
Dues victòries mítiques contra els blancs a la temporada 1969/70 i la 1987/88 marquen la història del Sabadell
La visita del Real Madrid sempre ha arrossegat molts seguidors ‘merengues' de la zona que han omplert el camp
Des que el futbol és futbol, el Barça i el Madrid sempre han tingut un seguiment especial. Ara, en una època en què la quota mediàtica d'aquests dos equips és exagerada, fins i tot els filials són capaços d'atraure milers d'aficionats a camps corrents, com passarà a la Nova Creu Alta demà mateix. Però, tradicionalment, Sabadell sempre ha tingut un especial interès pel conjunt madridista. Les cròniques de totes les èpoques posaven de manifest el seguiment extraordinari quan el Real Madrid trepitjava la capital del Vallès Occidental. I és que, tradicionalment, Sabadell s'ha alineat molt més amb el Madrid que no pas amb el Barça.
Casualment o no, els moments històrics que més es recorden al temple creualtenc contra equips grans tenen com a protagonista el Madrid. Més enllà de la primera i única aparició europea davant el Bruges o del partit de la repetició contra l'Osasuna, la Nova Creu Alta ha viscut moments històrics davant el conjunt blanc. En concret dos partits són els que encara queden a la retina dels aficionats arlequinats més veterans.
Sabadell 3 - Madrid 0 (març del 1970)
Pasieguito, l'entrenador més llorejat de la història del club, va portar l'equip a la permanència la temporada 1969/1970. El Sabadell va acabar empatat quart per la cua amb un Deportivo que va descendir a segona divisió. L'última victòria d'aquella temporada va ser donant un bany al Madrid a la Nova Creu Alta. Aquella alineació, on hi havia Pepe Martínez, Pini, Marañón i Garzón, va superar àmpliament el Madrid de Gento, Amancio i Pirri, que, dirigits per Miguel Muñoz, va acabar sisè en la lliga.
En aquell matx, en què la Nova Creu Alta va presentar tres quarts d'entrada, Romero, Garzón i Ortuño van ser els botxins del conjunt blanc, que s'hauria pogut avançar i canviar l'escenari del partit.
Sabadell 3 - Madrid 2 (gener del 1988)
Per la poca distància en el temps, el partit que més es recorda, però, va ser el de la remuntada. Un malferit Sabadell, cuer en la lliga, s'enfrontava als quarts de copa al totpoderós conjunt blanc dels Buyo, Sanchís, Camacho, Martín Vázquez i Hugo Sánchez. De fet, l'ariet mexicà va fer avançar els seus i Martín Vázquez va fer el segon davant els crits de joia de mitja Nova Creu Alta, que tenia espectadors fins i tot enfilats a les torres d'il·luminació. L'altra meitat, però, va gaudir i encara recorda els deu minuts màgics. Jordi Vinyals, aleshores cedit pel Barça, va fer bo un servei de Periko Alonso per retallar distàncies (66'). Nou minuts més tard, Kitanovski va assistir Sala per empatar el matx i després del mateix servei de centre Villarroya va agafar una pilota que corria sense destí per superar Buyo. Encara en els minuts de descompte l'àrbitre, Martín Navarrete, va obviar un penal sobre Periko.
Tot plegat va ser en una tarda plujosa, amb un terreny de joc molt malmès però que encara afegeix més èpica al matx. Aquella anada dels quarts de final va desembocar en una tornada de la qual l'afició arlequinada encara recorda un gol fantasma que li hauria donat el passi cap a les semifinals. El 2-0 al Bernabéu amb Chendo i Butragueño va ser massa per a un petit.
Publicat a
Notícies
Dimecres,3 juliol 2024