Quan la sort els somriu...
Sabadell. El gol ‘in extremis' a Chapín recorda la fortuna que han tingut en la història recent els arlequinats amb dianes clau que han suposat fases d'ascens
Diuen els vells llibres de l'esport que és necessari un punt de sort en moments determinats per assolir les cotes més altes. Un gol clau, una parada miraculosa, un penal no xiulat... El Sabadell, diumenge passat a Chapín, va tenir tota la fortuna del món perquè va marcar el gol de la victòria en el minut 95 (l'àrbitre en va afegir tres però per la pèrdua de temps dels arlequinats es va veure obligat a xiular dos minuts més tard encara), després de no haver xutat a porta en tot el matx, amb deu homes i aguantant defensivament les escomeses del rival. I a sobre en una carambola de l'exespanyolista Galán, que debutava a casa i que d'esperó, per sobre seu i del porter, va introduir la pilota a la seva porteria.
Un gol que en va fer recordar altres de marcats en temporades anteriors i que van servir com a punt d'inflexió per acabar assolint promocions d'ascens. De fet, ahir a Sabadell, entre l'agonia del partit i que els arlequinats estan immersos –gràcies als altres resultats– en plena zona de promoció d'ascens, es va fer notar l'eufòria i les prediccions més optimistes de cara a final de temporada.
Records propers
El gol de Galán en pròpia porteria remet directament a l'any de l'ascens, quan el Sabadell del debutant Lluís Carreras perdia al camp de la Grama a deu minuts del final. Els arlequinats, que van arrencar la jornada en tercera posició, van veure com, a més, en el minut 64, marxava expulsat Mikel Azparren i es quedava amb deu jugadors mentre sentia per la ràdio que l'Alcoià, segon classificat, empatava contra l'Alacant. Aleshores van aparèixer els secundaris. En el minut 80 una jugada per la dreta de Raúl Rodríguez la va acabar rematant a gol Fito, i en el temps afegit, Joaquín va capgirar del tot el resultat en una acció polèmica (1-2). Els tres punts sumats a Santa Coloma acabarien posant el Sabadell líder, ja que el Badalona acabaria empatant contra l'Oriola aquella mateixa tarda de diumenge. Un lideratge que els arlequinats ja no tornarien a deixar en tota la temporada. “Aquell gol ens va marcar el camí. Va ser decisiu en el que vindria després”, afirma Lluís Carreras.
Una mica més enrere, concretament dos cursos, queda un altre gol també en els últims minuts, el de Carlos de la Plata contra el Mestalla a Paterna (1-2). En un matx en què el filial del València es va avançar i que Juvenal va empatar de penal, un altre secundari va donar, en el minut 94, la victòria. Era la tercera victòria consecutiva, en la jornada 23, i va ser l'embrió d'una ratxa de deu partits sense perdre que va desembocar en la malaguanyada promoció d'ascens a segona divisió a Irun.
DOS DIES DE FESTA
Els homes de Lluís Carreras no s'entrenaran ni avui ni demà, i se saltaran així la sessió de recuperació del partit de diumenge al vespre. Lluny de l'eufòria que hi ha a la ciutat, el tècnic, però, no perdona i ha elaborat una sessió doble per demà dimecres. Al matí, a dos quarts d'onze s'entrenaran a Sant Oleguer i a la tarda ho faran a dos quarts de sis a la Nova Creu Alta. La resta de la setmana, com és habitual, la realitzaran al matí, dijous al CAR, divendres a Sant Oleguer i dissabte a la Nova Creu Alta.Sense Juvenal, diumenge vinent
Només sis minuts van separar la primera amonestació de Juvenal de la segona, que va deixar el seu equip amb deu jugadors. Carreras va optar per mantenir un doble pivot format per Moha i Hidalgo tot i que tot l'equip va estar molt junt defensant-se del Xerez.
El capità, doncs, no podrà jugar diumenge contra el Guadalajara, un partit en què Carreras haurà de decidir. Juanjo podria arribar just de la seva lleu lesió al soli, i si no, el poc utilitzat Llorente o el nouvingut Longás haurien de ser la solució.
Publicat a
Notícies
Dimecres,3 juliol 2024