€El fitxatge invisible
El Girona exhaureix l'últim dia de mercat sense concretar ni una sola operació
“Divendres ens el van ampliar, però s'han fet enrere”, es va justificar Joaquim Boadas, que havia promès reforços
Chando queda com a únic davanter pur en una plantilla curta i limitada
A les dotze de la nit, la LFP va abaixar la persiana i no la tornarà a obrir fins al gener. De fet, el Girona havia desistit cap a dos quarts de nou, sense esperar ni tan sols que caigués del cel una oportunitat. Divendres, Ricardo Rodríguez ja estava resignat que possiblement no arribaria ningú, però l'endemà el president va generar noves expectatives afirmant que fitxarien “un o dos” jugadors. Al final, res de res. Ni un davanter de referència. Ni un davanter per fer número. Ni tampoc un mig centre.
Joaquim Boadas va mirar de justificar una marxa enrere que poca gent podia esperar. “Divendres la LFP ens va donar una ampliació de saldo i avui ens ha dit que no, que el tornaven a deixar com estava. I amb el saldo que teníem no podíem fitxar el que volíem”. El president no va voler revelar la quantitat que els quedava per fer una incorporació. Sí que va dir que el cost de la plantilla era “un 25% menys” que el de la temporada passada.
De l'atur, també difícil
El Girona encara podria incorporar algun jugador fora de termini perquè li queden fitxes lliures de sobres, però ara ja serà imperatiu que el jugador en qüestió no estigués vinculat contractualment amb cap equip i que estigués inscrit a l'atur abans del dia que es va tancar el termini, ahir (2 de setembre). Aquest mercat és més reduït i també més complex perquè el Girona continua igualment limitat amb el saldo. “Pràcticament no en tenim pel que voldríem fitxar. Ara, si rebaixen les pretensions i a nivell tècnic ens pot interessar, ho farem”, va afegir Boadas, que va arribar a reconèixer que s'han salvat per ben poc de veure's obligats a prescindir d'algun jugador de la plantilla.
22 jugadors, 20 fitxes
“Amb el que tenim haurem de competir. Som el que som”, va afirmar Sergi Raset. La frase, prou contundent, reflecteix el que té Ricardo Rodríguez: una plantilla de 22 jugadors, dels quals dos no tenen ni fitxa del primer equip, i un dorsal superior al 25 (Mas i Pere Pons, després que ahir es resolgués el cas Juncà). Baixes per lesió al marge (Moisés Hurtado i Jandro en tenen per dies), el panorama encara és més desolador amb la descompensació que hi ha a dalt, amb Chando com a únic davanter pur: “La plantilla no queda planificada com segurament voldríem. Ens hauria agradat fer una incorporació, sobretot a dalt, on anirem una mica coixos”, va reconèixer Sergi Raset. “Haurem de tirar endavant amb la polivalència d'alguns jugadors”, amb referència a Felipe Sanchón, Gerard Bordas o Adrià Carmona, aquest últim encara sense debutar.
Els últims de la fila
El Girona ha tingut un munt de noms sobre la taula i no n'ha concretat ni un. Per voluntat o incapacitat, va ajornar per darrere hora fitxar més davanters i s'ha quedat sense. De fet, l'última incorporació és d'abans del primer partit de lliga i va ser una cessió, la del defensa Jonás Ramalho (Athletic). Ahir es donava per fet que el mig centre David González (Las Palmas) arribaria a Montilivi, però Boadas va assegurar que l'havien descartat i Raset ho va confirmar: “Ens el van oferir el juliol. El coneixíem i l'havíem mirat, però no ens encaixava.”
L'àrea esportiva va arribar a omplir la pissarra de potencials reforços, però tot el que li van oferir, o es va acabar desestimant –“teníem tres opcions i hem decidit que no”, va afirmar Boadas– o s'ho han acabat emportant altres equips. Cada cop que el Girona es fixava amb un jugador, se l'enduia un altre club. Hi ha casos lògics, com el de Borja Bastón (At. de Madrid), que es va estimar més anar cedit al Deportivo que no pas jugar a Montilivi. Però n'hi ha que no ho són tant: el mig centre Antonio Sánchez (Madrid B) ho tenia fet amb el Girona, però des de dalt de tot se li va proposar una última rebaixa que l'exjugador del Mirandés va considerar insultant i se'n va anar a l'Alcorcón, que també s'havia endut un altra peça apetitosa: Cristian Alfonso (Espanyol).
El filial, l'últim recurs
Anit, el Girona no va voler estar ni pendent del rellotge i a Montilivi van plegar veles abans de les nou del vespre. Res a veure amb aquell agost del 2009. Queden quatre mesos perquè s'obri el mercat d'hivern i, mentrestant, el primer equip haurà de recórrer al filial: “Hem de treure el màxim rendiment dels que tenim. I quan no hi arribem, de Vivi, Gumbau, Coris i companyia”, va exposar Sergi Raset.
LA GRAN RETALLADA
Boadas i Raset afirmen que han hagut d'abaratir el cost de la plantilla un 25%ABANS DEL GENER
Amb fitxes lliures, encara es podria reforçar amb jugadors a l'atur, però és molt difícilAL LÍMIT
Sense les rebaixes de sou de Moisés i Juanlu, el club hauria hagut de donar baixesRescissió a Marc Serramitja
El Girona no es va plantejar la possibilitat de quedar-se Marc Serramitja. “Li rescindirem el contracte, i hem d'acabar de parlar-ho. La seva etapa en el Girona s'acaba aquí. I des del club estem ajudant-lo a trobar una sortida que li interessi”, va explicar Sergi Raset. El jugador de la Cellera de Ter ha fet tota la pretemporada amb el primer equip, i de fet el Girona li ha obert la possibilitat de continuar-se entrenant fins que trobi equip. El porter Albert Quintanas es quedarà al primer equip, pendent també de trobar una sortida. “No ha acabat d'encaixar cap possibilitat de cessió, però a tercera divisió el mercat no es tanca fins al gener”, va recordar el secretari tècnic.
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Dijous,4 juliol 2024