3a divisió FEF

L'última cita del senyor dels gols

David Prats va jugar dissabte el seu darrer duel abans de penjar les botes

Ha estat un referent a segona B en l'última dècada

Prats era el jugador català en actiuamb un millor registre golejador a segona B (121 dianes en onze temporades)

Dissabte passat, a un quart de vuit de la tarda, el jugador del Vilassar de Mar Pau entrava al camp substituint el davanter David Prats, en un partit de la tercera jornada de lliga en què els maresmencs s'enfrontaven amb el Vilafranca. Llavors ben poca gent ho sabia, però s'estava produint un moment transcendent per al futbol català: l'atacant tot just acabava de jugar els seus últims minuts abans de penjar les botes. David Prats, de 34 anys, va fer públic l'endemà que ho deixava. Queda enrere, doncs, la seva etapa com a futbolista. Un període d'èxits, en què el badaloní s'havia convertit en el futbolista català en actiu que més gols havia fet a segona B (121 en onze temporades).

Plega un referent, el senyor dels gols, aquell que torturava diumenge rere diumenge les pobres xarxes de les porteries dels camps de la categoria de bronze. Pratigol, com se'l coneix, tanca una etapa per obrir-ne una de nova. “Sempre havia dit que el dia que deixés de gaudir del futbol ho deixaria i aquest moment ha arribat”, explica el fins fa poc jugador del Vilassar, que enguany per primer cop no s'ha pogut dedicar de manera exclusiva a l'esport. “Ha estat un cúmul de factors, però sobretot el fet de no tenir gairebé temps per estar amb la meva filla de quinze mesos, ja que també treballo –ha obert una bodega amb la seva dona al barri de Bufalà de Badalona– ha fet que m'ho replantegi tot. És una qüestió de principis i de professionalitat: si no puc donar-ho tot pel club on sóc, millor ho deixo estar”, detalla.

David Prats, format a la Masia al costat de jugadors com Xavi Hernández, va acumular temporades a segona B amb equips com el Terrassa, el Mataró, el Girona, el Badalona, l'Hospi i el Sant Andreu, i també va militar dos cursos i mig en el futbol professional amb El Poli Ejido. D'aquesta trajectòria, recordarà sempre els companys de viatge: “El millor del futbol és la gent que et trobes, i jo he tingut la sort d'estar a molts llocs.” Ara, però, ja es fixa en el futur. “Sabia que aquest moment arribaria, mentre em dedicava al futbol també vaig anar a l'escola d'entrenadors, i tinc els tres carnets”, detalla el badaloní, que afegeix: “La meva passió és aquest esport i vull continuar-hi vinculat des de la faceta de tècnic, com estic fent ara a l'infantil del Sant Gabriel.” Ell s'ho pren amb classe: “Tant de bo que pugui dirigir en les mateixes categories en què he jugat, però encara n'he d'aprendre molt i sóc humil,, s'ha de començar des de sota.”

EL TEST
Un club.
De futbol de base, el Barça, i, després, el Badalona.
Un tècnic.
En són quatre: Joan Vilà, Manuel Lobo, Miguel Álvarez i Francisco.
Un bon moment.
El primer curs a 2a A amb El Poli Ejido.
Un mal moment.
La llarga lesió de la temporada passada.
Un gol.
El primer a 2a A amb El Poli. Per bellesa, els que vaig fer de vaselina contra el Reus i el Terrassa.
Un vestidor.
En són tres: els del Mataró, el Badalona i l'Hospi.
Un desig.
Arribar com a tècnic allà on no ho he fet com a futbolista.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)