Tot i que és un dels equips que la temporada passada van aconseguir l'ascens a tercera divisió, molts consideren l'Ascó un dels favorits per lluitar per les primeres posicions. El projecte del club de la Ribera d'Ebre, amb un dels pressupostos més elevats de la categoria, és ambiciós i, de fet, s'ha aconseguit formar una plantilla amb molts futbolistes experimentats a tercera i, sobretot, a segona B. Amb Miguel Rubio a la banqueta, que ja va ser el tècnic de l'ascens, l'Ascó ha començat la lliga demostrant el seu potencial.

De moment, l'Ascó ha guanyat els tres partits disputats al seu estadi, contra el Vilafranca (2-1), la Rapitenca (1-0) i el Masnou (1-0), i ha empatat en els dos desplaçaments en dos terrenys de joc complicats, a Palamós (1-1) i a Terrassa (0-0). Juntament amb el líder, la Muntanyesa, fins ara intractable (15 punts de 15 possibles), l'Ascó és l'únic equip que no ha perdut cap partit i el menys golejat, amb només dos gols rebuts. La solidesa defensiva és, de moment, el principal aval d'un equip que, en atac, té una mitjana de només un gol per partit. Amb futbolistes que solen garantir un bon nombre de gols, com ara Virgili, Ermengol i Genís, es preveu que les xifres ofensives de l'Ascó milloraran.

Així ho creu un dels jugadors de la plantilla amb experiència a segona B, Edu Vives, que explica que fins ara han treballat molt els aspectes defensius, i per això l'equip és tan sòlid al darrere, però que està convençut que en atac aniran a més. “De la manera que juguem, creem moltes ocasions. A més, tenim recursos al davant”, indica el lateral de l'Espluga de Francolí. Edu Vives admet que, tot i que el primer que han de perseguir és la permanència, hi ha ambició per lluitar per estar com més amunt millor, sobretot tenint en compte el potencial de la plantilla, amb una bona barreja de qualitat i experiència. El dubte que tenien era com s'adaptarien a la categoria o com respondrien les moltes cares noves, però el bon inici de lliga els ha carregat de moral i els fa ser optimistes. Diumenge, l'Ascó té una “prova de foc”, tal com la defineix Vives, al camp d'un dels favorits, el Cornellà, per avaluar la seva candidatura a lluitar per fites ambicioses.