r. madrid2

Elx1

En el primer minut Ronaldo va fer un avís asimptomàtic del que seria la primera meitat, amb un xut molt ajustat al pal, per fora, que feia presagiar un passeig del Madrid. Però l'Elx va ser superior en el primer temps, i ho va ser sense defugir la fórmula del Madrid dels últims anys, l'anada i tornada, amb un cert descontrol. Va ser així com l'equip de Fran Escribà, a més d'estar ben col·locat al darrere, va arribar més i millor a la porteria d'un Diego López a qui va exigir el màxim de les seves prestacions en diverses ocasions. Per començar, en una jugada marca de la casa de l'Elx de l'ascens, amb una falta executada de forma excel·lent pel santjaumenc Edu Albacar que Lombán va pentinar amb tota la mala intenció (9'). Després, amb diverses rematades de Javi Márquez, que fins a dues vegades va trobar espais lliures dins de l'àrea (a la segona no va encalçar bé la pilota des del punt de penal quan ho tenia tot a favor), amb un Madrid paradoxalment atabalat amb tant de ritme com hi posava l'Elx, sobretot pel carril esquerre amb Carles Gil.

El pivot format per Modric i Khedira era incapaç de posar el partit sota control, i el joc excitant i atrevit de l'Elx estirava el camp, amb un Madrid incapaç de generar perill clar al marge d'una rematada creuada de Di Maria (38') des dins de l'àrea. A més, l'àrbitre havia perdonat la segona groga a Sergio Ramos (34') per una entrada sobre Coro.

En la segona meitat, la primera sensació va ser diferent, perquè l'Elx va fer instintivament un primer pas enrere per cobrir-se, com esperant la reacció del totpoderós rival, i el Madrid va aprofitar la primera, amb un llançament de falta de Ronaldo en què la tanca es va obrir fatalment i tot el treball local se'n va anar en orris.

El partit es va tornar infinitament més trist. Escribà va fer entrar Fidel i un batallador Boakye per regenerar els seus, però, si bé el Madrid estava lluny de tenir el partit al seu gust, l'Elx tampoc no trobava la manera de fer mal com ho havia fet en els primers 45 minuts. Atenent al que havia patit, el Madrid semblava respirar, però el cas és que no va tenir mai un patró de joc definit, just el dia en què Ancelotti s'havia proposat guanyar i jugar bé.

Cristiano va acaronar la sentència en el minut 77, però no va arribar d'un pèl a anticipar-se al porter. I l'Elx no s'agenollava. Dos xuts llunyans de Carlos Sánchez i de Boakye van ser el preludi d'una gran rematada enroscada d'Aarón (83') que sí que va inquietar el Madrid, que de tota manera en cap moment es va donar per al·ludit per l'exercici de fer dels locals. La recompensa momentània va arribar en un contraatac quan tot semblava perdut per a l'Elx, però Muñiz Fernández es va inventar un suposat penal de Carlos Sánchez sobre Pepe que va enfonsar els locals.