De l'enuig a l'eufòria
En ascens. El Barça B referma la millora mostrada en els dos darrers duels amb un treballat i taquicàrdic triomf a Còrdova, un partit marcat per un polèmic final, en què l'arbitre va regalar-li un gol a cada equip
BARÇA B2
CÒRDOVA1
Cap espectador que ahir engegués la televisió en el minut 80 del Còrdova-Barça B per veure el tram final podria haver imaginat que, fins aquell moment, el duel havia estat dominat per l'avorriment, i en bona mesura per iniciativa dels blaugrana, que amb el marcador a favor havia aconseguit adormir el Còrdova, acostant-se cada cop més a un triomf tan balsàmic com merescut. Tot va fer un gir de 180 graus en el minut 83, en què l'àrbitre Lesma López, després d'un incomprensible ball de targetes, va decidir erigir-se en el protagonista del partit. Primer, en donar per vàlid l'empat del Còrdova, de Mendi, que va marcar a porteria buida després d'estabornir Ortolá. L'acció va enutjar tota l'expedició blaugrana –Eusebio va ser expulsat–, que veia com s'escapaven dos punts per una enorme injustícia. L'àrbitre, però, encara en volia més i cinc minuts després va inventar-se un penal inexistent a favor del Barça B, un regal que Espinosa no va desaprofitar. La línia ascendent que Eusebio reivindicava en la prèvia s'havia confirmat. I és que aquest Barça B torna a ser aquell equip lluitador de l'inici del curs.
Com era previsible, l'equip andalús va intentar imposar un ritme alt des del primer minut, amb una pressió avançada que impedís que el Barça B tingués el domini. I els andalusos, en l'inici, ho van aconseguir. De fet, la primera ocasió va arribar en una errada en la zona de creació blaugrana que va permetre que Uli Dávila encarés tot sol Ortolá. La vaselina del mexicà, però, va ser massa curta (9'). La següent oportunitat també va ser per als locals, i la va generar López Silva, que després de marxar per velocitat de Bagnack va fer la passada de la mort per a Abel Gómez, que va veure com Sergi Gómez, amb el pit, evitava el gol (24'). Ja en aquells moments, però, el Barça B havia aconseguit aturar el ritme vertiginós del Còrdova, un canvi que li va permetre acostar-se a la porteria rival i, tot seguit, a marcar el 0-1. L'acció la va iniciar l'autor del gol, Dani Nieto, que va obrir a la banda per a Planas. El lateral va centrar al primer pal on Edu Bedia, en el seu intent de controlar la pilota, va fer una passada enrere per a Nieto, que amb un xut sec va batre Saizar (30'). Poc abans del descans, però, el mallorquí va perdonar una oportunitat immillorable per fer el segon, en un contraatac d'ell i Sanabria contra un únic defensa local. Amb el paraguaià completament sol, però, Nieto va optar per la jugada personal, enviant en norris un gol mastegat (40').
De l'enuig a la glòria
Amb la represa, el Barça B va sortir amb una idea ben clara: imposar un ritme lent a través de possessions llargues. El Còrdova, per la seva part, va seguir buscant el perill a través de López Silva, que va vorejar l'empat amb un xut ras que va sortir fora per poc. La rèplica la va protagonitzar Dani Nieto, que va errar un u contra u amb Saizar. A mida que s'acostava el final de l'enfrontament, però, el Còrdova va començar a baixar els braços, incapaç de treure-li la pilota al Barça B. Va ser llavors quan va arribar tota la polèmica arbitral, amb dos gols que no haurien d'haver pujat al marcador, però que per sort per als interessos blaugrana no van variar el signe final del duel, una victòria merescuda i necessària que certifica les sensacions que divendres reclamava Eusebio: el Barça B de l'inici de la temporada ha tornat, i que sigui per molt de temps.
Alves, Puyol i l'efecte papallona
Poc s'imaginava ahir al matí Eusebio l'efecte papallona que es veuria obligat a afrontar poc després, un cop li van comunicar que, a causa de les molèsties físiques que van detectar a Alves i Puyol en el darrer entrenament del primer equip, Martino havia convocat Patric, que es trobava concentrat a Còrdova amb el filial. Tot plegat, va fer decidir Eusebio a reservar el seu lateral dret titular, iniciant un autèntic efecte dominó, en què Bagnack va passar de l'eix de la defensa al lateral i Ilie del pivot defensiu al centre de la rereguarda, amb Samper com a titular.
Ortolá i Sandro, cara i creu del duel
Una de les grans incògnites de la prèvia del partit era veure si el substitut de Masip seria Ortolá o Bañuz. Finalment, l'escollit va ser el primer, que va poder debutar oficialment amb el filial. I la seva actuació va ser força bona, segur sota els pals i amb la pilota als peus i sense cap culpa en l'1-1, ja que va ser objecte d'una clara falta prèvia. I si Ortolá va ser la cara del partit, la creu va ser Sandro, que després d'haver superat una lesió muscular ahir només va poder jugar set minuts, del 72' al 79', moment en què va haver de ser substituït per una nova dolença muscular.