Miguel Linares
Davanter del Recreativo, rival del Girona
La força de la superació
Linares, després de superar dues lesions greus amb l'Elx, s'ha convertit en l'home més en forma del Recre, que visita Montilivi en posicions d'ascens directe
“M'hauria agradat jugar a primera, però després de les lesions també em convenia canviar d'aires per oblidar tot el que havia passat. No em podia anar millor, estic molt content”, diu l'atacant
El rival del Girona, el Recreativo de Huelva, juga com un equip compacte, solidari, on per damunt de tot premia el col·lectiu. Tot i això, per a un conjunt que és el segon classificat –ha liderat la lliga en moltes jornades– les individualitats també marquen la diferència, i en el dia d'avui l'home més en forma del Recre és Miguel Linares, un davanter que viu el seu millor moment professional després d'una trajectòria plena de curiositats i entrebancs.
De petit Linares jugava a futbol sala –va ser campió d'Espanya infantil amb el Pina de Ebro–, i no va començar a practicar el futbol fins que estava en edat cadet. Ho va fer al club del seu poble, el Fuentes de Ebro, on amb només setze anys va debutar amb el primer equip a tercera divisió. Llavors l'atacant va jugar a l'Utebo (tercera), abans que la temporada 2004/05 fitxés pel filial del Saragossa (segona B), on en el primer partit va trigar només 22 minuts a marcar el primer gol..., a Montilivi contra el Girona (0-2). Tot i això, Linares no va destacar en el conjunt aragonès, així que va decidir fer les maletes. Després d'un breu pas per l'Osca (segona B), el davanter es va incorporar al Barbastre (segona B i tercera), club on va explotar, sobretot en la seva última temporada a tercera divisió, en què va marcar 34 gols i només el Barça B de Pep Guardiola el va privar de l'ascens. Llavors Linares va fitxar per l'Alcoià (segona B), en què va marcar 15 gols en 31 partits, cosa que li va valer per fer el salt a segona A amb el Salamanca la temporada 2009/10. Allà el jugador va continuar rendint a bon nivell –10 gols– i l'Elx va apostar per ell i li va oferir un contracte de tres anys.
Caure per aixecar-se, dues vegades
Tot sortia rodat, i en la seva primera temporada al conjunt il·licità Linares va començar com una fletxa –vuit gols–, fins que el febrer del 2011 es va fer la primera lesió greu. Va ser en un partit contra el Barça B, on a causa d'una topada amb Martín Montoya es va trencar el lligament encreuat del genoll dret i va estar de baixa set mesos. Linares va reaparèixer el setembre del curs següent, però la sort li va tornar a girar l'esquena només mig any després, quan se li va reproduir la mateixa lesió en un xoc amb el porter del Numància Zabal. En aquell moment a Linares li queia el món al damunt. “Penses que no tornaràs a jugar, no saps si et recuperaràs bé, passes molts moments sol..., és molt dur”, afirma el davanter, que recorda les sensacions que va tenir quan va tornar a marcar un gol amb l'Elx en l'última jornada del curs passat: “Em van caure les llàgrimes, feia quinze mesos que no jugava de titular i quan corria celebrant el gol em van passar mil coses pel cap. Ara, per sort, només me'n recordo de les dues lesions per les cicatrius que tinc al genoll, però físicament les tinc oblidades.”
L'Elx va pujar a primera divisió, però Linares no va renovar el contracte i a l'estiu es va incorporar al Recreativo, sens dubte una decisió encertada. “Evidentment, m'hauria agradat jugar a primera, és un somni que encara tinc, però després de les dues lesions també crec que em convenia canviar d'aires, de vestidor, per oblidar una mica tot el que havia passat. No em podia anar millor, em trobo en un bon moment i gaudeixo de la confiança de Sergi Barjuán des del primer dia. A més, els gols estan arribant i per a un davanter és molt important, estic molt content”, explica Linares, de 31 anys, que amb vuit gols –n'ha marcat dos més en la copa– comparteix pitxitxi de l'equip amb Arana. El davanter, que ha participat en els disset partits de lliga –setze com a titular–, està il·lusionat amb el bon inici de temporada del Recre, encara que no creu que se'ls pugui exigir l'ascens directe a primera. “Demanar això a aquest equip, amb el pressupost que té, crec que seria injust. Ens estan sortint les coses bé des del principi, ens va costar molt poc assimilar els conceptes que volia el mister i els resultats estan arribant. Esperem seguir així tot l'any i al final de curs ja es veurà on estem”, diu Linares, que no es refia del mal moment del Girona: “Sabem que és un camp complicat i serà difícil puntuar. Potser no estan en el millor moment, però això potser encara els fa ser més perillosos. Que tinguin pressió pot ser una arma de doble tall, ja que els pot beneficiar i donar-los un plus i també jugar en contra seva”.