Dimissió en el minut 1
Copa. El Girona surt desconnectat i el Getafe el liquida amb dos gols en els primers 4 minuts. El partit i sobretot la imatge de l'equip deixen Ricardo Rodríguez en situació molt delicada
GIRONA1
GETAFE4
El Girona-Barça l'haurem de deixar per a la Play Station. O per a la copa Catalunya (amb el permís del Figueres). La possibilitat d'un encreuament històric en els vuitens de final contra l'equip blaugrana ja era ciència-ficció en el minut 5. Una posada en escena absolutament impresentable, lamentable i indigna dels de Ricardo Rodríguez va deixar el partit i l'eliminatòria liquidats quan cap dels 22 jugadors que hi havia sobre el camp havia tingut temps de deixar anar la primera gota de suor. I el 3-0 de Lafita en el minut 34 va acabar de rematar un Girona que no només es va acomiadar de la copa, sinó que a la lliga serà carn de segona B si no es produeix un gir radical.
El Girona va sortir desconnectat i ho va pagar amb un 2-0 en el minut 4. Qui va fallar és el menys important. Un inici així només pot ser computable a tot l'equip. El Girona va servir l'eliminatòria al Getafe amb safata. I aquella teoria que els gironins estarien molt més motivats que els madrilenys es va fer miques de seguida.
Tota la primera part va ser un calvari. El Getafe es va sentir còmode i els de Ricardo Rodríguez van intentar assumir el control del joc, que mai van tenir. Amb el 3-0 poc després de la mitja hora n'hi havia per negociar amb el rival i l'àrbitre que ja no calia acabar la primera part ni jugar la segona. De fet, el Girona només tenia coses a perdre-hi, com així va ser. Primer va caure el central Carles Mas i en la segona part el lateral David Garcia, que difícilment arribaran a temps al partit de diumenge a Palma.
Allargar l'agonia
El descans hauria estat un moment ideal per fer tres canvis i posar tres jugadors del filial al camp. Això era impossible, perquè a la banqueta només hi havia Coris. El tècnic, però, no va creure oportú ni tan sols sacsejar una mica l'equip. I Coris no va debutar amb el primer equip fins al minut 73 quan el resultat convidava a posar-lo en dansa molt abans. Amb una mica més de previsió, era de calaix que dos jugadors del Girona B haurien anat de meravella per fer rotacions i perquè els joves que emergeixen constatessin el pa que s'hi dóna en el futbol professional.
En la segona part, el Girona va competir millor que en la primera. Lògicament hi va tenir molt a veure que el Getafe va aixecar descaradament el peu de l'accelerador i es va dedicar a contemporitzar. Un penal rigorós sobre Felipe que Jandro va transformar en el 3-1 no va canviar gens el guió del partit. És cert que el Girona hauria pogut posar la por al cos als madrilenys si hagués tingut un cop de sort, però per aspirar a fer el 3-2 també calia arribar a l'àrea i xutar a porteria.
El Getafe va trigar 15 minuts a tornar a posar les coses a lloc i a tancar l'eliminatòria. El Girona ja feia estona que demanava a crits el final del partit i després del 4-1 gairebé el va suplicar. Començava a ser hora de pensar en el partit del Mallorca, que fa pinta de cara o creu per al tècnic. I, enterrada la copa, els problemes es bifurquen: l'equip ha de trobar la brúixola en la lliga i el club s'ha quedat sense el caramel del Barça a vuitens, que li hauria significat una injecció de diners vital per trobar els reforços que li fan falta. La perspectiva és dura: ni davanters, ni misses, ni rumb ni inèrcia. Per sort per al Girona, d'aquí a cinc dies hi ha partit. I només cal que la pilota entri un dia per passar del negre al blanc, però costarà.