En un món tan oscil·lant com el del futbol, en què d'un any a l'altre hi ha mil canvis, cada cop costa més trobar casos de fidelitat. Quan una relació funciona, però, hi ha poques raons per esguerrar-la. Això és almenys el que pensen al Santfeliuenc, un club que en el seu primer curs a tercera divisió ja està fent parlar de valent. Al capdavant del projecte hi ha l'entrenador –o, més ben dit, mànager– Andrés González, que encadena set temporades amb el timó a la mà. La continuïtat i la confiança en una persona és un dels grans secrets per entendre els bons temps que s'estan vivint a les Grasses. “Jo m'encarrego de tot en el vessant esportiu, perquè aquí no hi ha una estructura de club gran, amb secretaris tècnics”, relata l'entrenador cornellanenc, que té llibertat total per gestionar els recursos econòmics que li proporciona el club: “M'he d'adaptar al pressupost que em donen, però sempre m'han deixat treballar amb confiança. Aquesta és una de les claus dels èxits que hem assolit últimament.”

Andrés González, que va arribar al Santfeliuenc l'any 2007, quan l'equip militava a la ja extinta regional preferent, detalla quin és el factor principal que permet a l'equip del Baix Llobregat tenir la permanència encarrilada i estar a només 4 punts del quart en la seva primera temporada a tercera: “La matèria primera és de qualitat, tinc bons futbolistes que per una cosa o per una altra encara no havien despuntat en el futbol català. Jo no sóc cap mag ni faig meravelles.” L'entrenador cornellanenc valora també que “mantenir el bloc de la temporada passada, amb una bona inèrcia adquirida, és important”. A tot això, González hi suma el factor “treball, sort i adaptabilitat”, que no és poc.