Santfeliuenc
Els fruits de la fidelitat
El Santfeliuenc afronta el tram final del seu primer curs a tercera molt a prop del quart
La confiança total del club en el tècnic Andrés González, que fa set temporades que controla la parcel·la esportiva, és una de les claus de l'èxit
En un món tan oscil·lant com el del futbol, en què d'un any a l'altre hi ha mil canvis, cada cop costa més trobar casos de fidelitat. Quan una relació funciona, però, hi ha poques raons per esguerrar-la. Això és almenys el que pensen al Santfeliuenc, un club que en el seu primer curs a tercera divisió ja està fent parlar de valent. Al capdavant del projecte hi ha l'entrenador –o, més ben dit, mànager– Andrés González, que encadena set temporades amb el timó a la mà. La continuïtat i la confiança en una persona és un dels grans secrets per entendre els bons temps que s'estan vivint a les Grasses. “Jo m'encarrego de tot en el vessant esportiu, perquè aquí no hi ha una estructura de club gran, amb secretaris tècnics”, relata l'entrenador cornellanenc, que té llibertat total per gestionar els recursos econòmics que li proporciona el club: “M'he d'adaptar al pressupost que em donen, però sempre m'han deixat treballar amb confiança. Aquesta és una de les claus dels èxits que hem assolit últimament.”
Andrés González, que va arribar al Santfeliuenc l'any 2007, quan l'equip militava a la ja extinta regional preferent, detalla quin és el factor principal que permet a l'equip del Baix Llobregat tenir la permanència encarrilada i estar a només 4 punts del quart en la seva primera temporada a tercera: “La matèria primera és de qualitat, tinc bons futbolistes que per una cosa o per una altra encara no havien despuntat en el futbol català. Jo no sóc cap mag ni faig meravelles.” L'entrenador cornellanenc valora també que “mantenir el bloc de la temporada passada, amb una bona inèrcia adquirida, és important”. A tot això, González hi suma el factor “treball, sort i adaptabilitat”, que no és poc.
Il·lusió però prudència
El Santfeliuenc és l'equip més entonat de tercera divisió ara per ara, ja que ha encadenat cinc victòries. El seu entrenador, però, no vol centrar-se en cap altra cosa que no sigui el partit de diumenge contra el Terrassa, tot i tenir la zona d'ascens tan a prop. González, de fet, espera que els seus homes hagin après una lliçó de la primera volta. “Vam tenir un gran inici de temporada i, en algun moment, fins i tot es van fer volar coloms. Abans de Nadal, però, va arribar una ratxa dolenta i hi havia gent que ja pensava que patiríem”, relata el tècnic, que espera que “això serveixi per pensar només en el pròxim partit; sona a tòpic, però és una realitat”.
Tocar de peus a terra, en tot cas, no és incompatible amb enviar un missatge optimista. “Jugar la fase d'ascens ens ve gran i no és un objectiu, però és una il·lusió”, afirma Andrés González, que recorda que la temporada passada, precisament, “la paraula il·lusió va guiar l'equip”. L'entrenador del Santfeliuenc, això sí, torna de seguida al missatge més pragmàtic. Ara està centrat en la visita a l'Olímpic de Terrassa, on espera un rival de la part alta que s'enfronta als del Baix Llobregat amb un ultimàtum al seu tècnic sobre la taula: “Fa tot just una volta, la situació era exactament la mateixa i ens van guanyar, així que haurem d'estar atents amb el Terrassa, que és un dels equips que m'han agradat més.”