Sí. El títol que encapçala aquest escrit és un pensament i una reflexió davant d'una situació que si bé fa uns mesos era una possibilitat llunyana, avui és ben bé una realitat immediata. Els que hem tingut l'oportunitat d'estar a prop del que és el present i el futur del club (el futbol de base), ho veiem amb preocupació i tristesa. Preocupació, per veure que el que semblava un projecte sòlid, coherent i engrescador, que deixava enrere actituds personalistes i poc transparents, en realitat no ha estat la solució sinó el problema. I tristesa, de veure que les mesures aplicades no entenen la filosofia del Girona FC i han provocat que s'hagi prescindit de persones que fins ara havien
sumat talent al futbol de base.

Podran dir que ara som oportunistes en aixecar la veu. Si algú ho pensa, li hem de dir que no es pot confondre la prudència i el silenci amb la conformitat i la complicitat. Però anem a pams. Som conscients que el Girona FC té un propietari, tot i que de vegades es vulgui amagar. Si aquest propietari va aconseguir el control total del club i va invertir-hi, no hem de ser ara gaire cruels pel fet que hagi fet allò que ell va entendre com a necessari. Ara fa un any, tots, i diem tots, ens fregàvem las mans perquè érem a un pas d'aconseguir un somni. Però el somni es va esvair, i no han passat més de deu mesos i ara vivim un malson: el nostre primer equip és a la UCI i amb un mal pronòstic. Ara bé, el nostre futbol de base ha de seguir patint aquesta situació?

El Girona FC encara continua pensant que la decisió de fer fora els membres de la fundació com a antics gestors era tan urgent i necessària? A aquells que des de la humilitat i el treball silenciós durant gairebé quatre temporades havien consolidat el futbol de base del Girona com el tercer de Catalunya i un referent de gestió? Malauradament, avui la realitat del futbol de base és la que és i cal fer-se la reflexió que una altra manera d'entendre'l i de gestionar-lo és possible.

Durant tres anys hi han passat moltes persones, però els fets i els resultats han anat cada vegada pitjor. Cal preguntar-se si la solució és portar un guru d'un equip que probablement la temporada vinent pot estar en una categoria per sobre de la nostra. I si els seus interessos, els seus sentiments i la manera d'entendre el nostre Girona és coincident. Massa incògnites per resoldre en moments difícils. I, mentrestant, què diu la propietat quan veu que jugadors amb trajectòria de futur marxen a equips grans, sense res a canvi? Què diu quan veu que hi ha extècnics que ara triomfen en clubs veïns? Què diu quan veu que perdem entrenadors per a les categories del futbol de base? Què diu quan veu que hi ha coordinadors que el Girona menysprea i els fitxen clubs de primera divisió? O què diu quan veu que quan perdem la categoria de l'elit de juvenils i ni tan sols som capaços de fer autocrítica i interpretem i prioritzem equivocadament el concepte de quantitat per sobre del de qualitat i oblidem els valors del nostre club?

Coneixent el propietari no entenem que estigui paralitzat veient com la parcel·la esportiva que havia de canviar i corregir el rumb s'ha perdut en una tempesta i una allau de persones noves –i, per què no dir-ho, sense cap o amb poca vinculació amb el Girona FC–, que pot acabar arrasant amb tot

Per tant, creiem que només es pot construir un projecte esportiu des de la serenitat, la continuïtat, la confiança i el treball. Aquesta és la manera d'entendre el nostre club.