És cert que és el millor equip a casa, però nosaltres confiem en nosaltres perquè hem jugat molt bé en els últims partits. És clar que els hem de respectar, però també ells a nosaltres.

Vam començar jugant molt bé a futbol però se'ns va complicar en la segona volta. Els 24 jugadors són importants, però hem tingut baixes que ens han afectat. A més, la temporada es fa llarga i els rivals començaven a conèixer-nos, però el millor és que ens hem aixecat i ara estem bé i tenim confiança. Al partit arribem en ratxa, amb les idees clares i sabent com hem de jugar a la Creu Alta per guanyar.

En tinc un gran record. La gent em va tractar molt bé i hi tinc família i amics. Serà un partit molt bonic de jugar i, si no puc, doncs, ajudaré els companys.

No m'hi considero. Darrerament, Sergi m'està donant més confiança, però el més important és que tot l'equip sigui un i que estigui unit, si no és molt difícil ser on som. Estic molt satisfet amb la meva temporada i molt agraït al Recre i a l'entrenador, però sobretot als companys que m'han donat confiança després d'un any molt dur.

Tenia 21 anys i vaig ser molt atrevit anant-hi perquè no parlava anglès. A més, vaig tenir una lesió, va morir el meu pare i tot plegat se'm va fer molt difícil. Allà em van fer sentir molt còmode, però un jugador vol jugar i amb la lesió ni tan sols em podia entrenar.

Quan ja marxava vaig aconseguir entendre i fer-me entendre. No et queda cap altre remei. Jo trec el positiu d'aquella experiència i t'adones que el futbol té dues cares: moments molt bonics però d'altres que no tant. Per això ara estic tan content, perquè, encara que no sigui titular, quan un futbolista es posa les mitges, la samarreta i els pantalons curts és feliç.

Tenen una visió del futbol semblant però són diferents en el caràcter. Tots dos són grans entrenadors i els agraeixo moltíssim que confiessin en mi quan ho tenia difícil.