Sis canvis molt productius

Trenta-vuit entrenadors diferents han passat aquesta temporada per la segona divisió A. Només deu, però, han completat el curs sencer –Manu Herrero (Jaén) és l'únic d'aquest grup que ha baixat de categoria amb el seu equip–, i els 28 restants van agafar l'equip amb la temporada ja començada. L'Alavés, el Girona i el Mallorca són els tres equips que van canviar de tècnic dues vegades.

Els relleus a les banquetes han tingut efectes ben diversos. Algunes vegades han servit per fer reaccionar l'equip i en altres els tècnics nouvinguts no han aconseguit millorar els registres del seu antecessor. D'experiments positius en trobem uns quants, com els d'Abelardo (Sporting), Bordalás (Alcorcón), Albert Ferrer (Còrdova), Alberto López (Alavés), Miquel Olmo (Sabadell) i Pablo Machín (Girona), sis canvis molt productius que van canviar la dinàmica dels seus equips quan més ho necessitaven, els uns per assolir el play-off d'ascens –Sporting i Còrdova– i els altres per salvar la categoria –sobretot Alavés i Girona–. Abelardo (2,2 punts per partit) i Bordalás (1,7) lideren la llista d'eficàcia, però segurament el tècnic que ha tingut un impacte més gran des de la seva arribada ha estat Machín, que va aconseguir salvar el Girona en l'última jornada després que els gironins arribessin a tenir la permanència a vuit punts. En canvi, Alberto Toril (Madrid B) és el que presenta el pitjor bagatge (0,5) –l'interí Luis Carrión va dirigir el Còrdova només un partit, amb derrota–, seguit de Jokanovic (Hèrcules) i Carreras (Mallorca), dos fracassos.

Curiosament, en el tram final de temporada el Mallorca (Olaizola-Alomar) i el Las Palmas (Josico-Javi Guerrero) van confiar en un tàndem de tècnics per dirigir l'equip.