El vestidor del Girona esperava Eloi Amagat, que va tardar a arribar a una entesa per renovar el contracte. Un cop assegurada la continuïtat a Montilivi, el jugador gironí tampoc no acaba d'estar integrat al grup, perquè està mirant de deixar enrere unes molèsties al pubis que va arrossegar durant bona part del curs anterior. Com Gerard Bordas, el migcampista s'ha d'entrenar al marge dels companys, i per més temps del que s'imaginava inicialment.

Eloi va jugar la recta final de la temporada passada amb problemes de pubàlgia. “Va ser molt dur, però ho necessitàvem, tant l'equip com jo, perquè tots havíem d'aportar-ho tot. No era agradable ni cap als companys, perquè em podia entrenar molt poc i havia de jugar medicat, però és que era impossible entrenar-me al mateix ritme”, recorda. Haver forçat tant ha tingut efecte. “Si ara estic així, que no he fet net, és per haver jugat forçat. La zona estava més irritada.” Fa dos mesos de l'últim partit de lliga que va jugar, però encara no està a punt: “Ha anat una mica més lent del que m'esperava. Encara em noto una petita molèstia de tant en tant, i no volem precipitar-nos ni equivocar-nos.” De ganes, com és natural, no li'n falten: “Ja estic una mica cansat d'entrenar-me sol. Ara anem apujant la càrrega per veure si el pubis ho assimila bé. Espero poder començar a fer coses amb l'equip la setmana que ve, però no sé si els metges em deixaran. Sóc una mica pesat perquè vull anar de pressa, i m'estan frenant.”

Ni els metges ni els tècnics no pensen accelerar el retorn d'Eloi, i això que Machín va molt curt de pivots al mig del camp. “No m'està pressionant ningú ni accelerarem res. Seguirem el curs que s'hagi de seguir”, diu Eloi, optimista amb la confecció de la plantilla: “Estic content. Han vingut fitxatges amb moltes ganes, que és vital, i els de l'any passat també tenim molta ambició. Som conscients del que vam passar i estem centrats perquè aquesta temporada sigui molt més tranquil·la.”