Amb retallades

El control pressupostari de la Lliga de Futbol Professional permet cada cop menys alegries. I el Girona, immers en llei concursal i amb una economia gairebé de subsistència, té l'aixeta gairebé tancada. El club treballa per ampliar el saldo, cosa que no és gens fàcil. Mentrestant, Quique Cárcel ha de fer equilibris i renunciar a reforçar algunes posicions que, en unes altres circumstàncies econòmiques, ompliria. De fet, els quatre fitxatges que el director esportiu tenia previst fer, possiblement quedaran reduïts a dos: “En la situació que estem, és el màxim que podrem fer”, intueix Quique Cárcel, que focalitza els seus esforços a engreixar la sala de màquines i donar a Pablo Machín dos mig centres, de diferent perfil: “L'ideal seria tenir-ne un amb bona sortida de pilota i l'altre que fos polivalent i pogués jugar de central”, afirma. Aquesta segona peça permetria sacrificar l'alta d'un central, que era una de les demarcacions que el Girona vigilava amb especial atenció. La decisió beneficia Carles Mas, a qui Cárcel també ha vist fer un pas endavant. I també ajuda que David Garcia pugui incrustar-se també en l'eix defensiu.

“La intenció amb els pivots no és haver d'arribar al 31 d'agost”, va reconèixer Quique Cárcel, sabedor que no hi ha gangues en els últims dies de mercat, malgrat que al Girona sempre li ha agradat jugar al límit i alguna vegada s'ha cremat (cas Calle). Amb Eloi Amagat lesionat, les alternatives de Machín en el doble pivot han estat escasses. Pere Pons i Àlex Granell s'han adaptat molt bé, cosa que ha satisfet especialment Quique Cárcel: “El que han aconseguit, s'ho han guanyat ells”, assegura. Això no treu, però, que és una posició que s'ha de reforçar de manera imperativa. El director esportiu sosté que la prioritat número u del Girona encara està en el mercat, però també reconeix que és difícil.

L'altra peça que el Girona sacrificarà és el jugador de banda dreta. “Seria tallar les ales a Coris, que està per fer el gran salt”, assegura Cárcel. El director esportiu del Girona també va revelar que Vivi i Marcel, que entrenaran tot l'any amb el primer equip, seguiran un treball de preparació específica per guanyar massa muscular i fer un salt qualitatiu en l'aspecte físic.

Quique Cárcel va assegurar que una de les seves grans prioritats és fer una plantilla compensada econòmicament: “M'estimo més dos jugadors de 100.000 euros que no pas un de 180.000. És important que en aquest aspecte, el vestidor també estigui mínimament equilibrat i sense grans greuges”, afirma.

A Llagostera, ben atents

El Llagostera, amb tres porters i dinou jugadors a hores d'ara, té força avançada la feina de planificació de la plantilla per debutar a la 2a divisió A. El director esportiu Oriol Alsina, però, té clar que per competir amb les màximes garanties a la categoria de plata encara li queden tres peces per incorporar abans del 31 d'agost: “Ens falta un central, un pivot creatiu i un davanter referència”, destaca. Després d'animar el mercat de fitxatges durant el juliol, l'àrea esportiva llagosterenca ha treballat sense fer massa soroll en les últimes setmanes, i tal com va aconseguir el curs passat, espera pescar en les aigües remogudes dels darrers dies de fitxatges: “No tenim res a punt de tancar, estem en un moment que cal tenir paciència. Farem les coses com fins ara, fitxant quan tenim un jugador que ens interessa pel nostre joc i a bon preu, l'exemple més clar és Perea. En aquest tram final del mercat de fitxatges ens hem sabut moure bé les últimes vegades”, va comentar Oriol Alsina, que per exemple ja tenia controlada la possible desvinculació d'un home amb qualitat i un bon cartell en la 2a A com és Juanto Ortuño. El murcià seria el principal candidat per reforçar la part atacant de l'equip de Santi Castillejo. Els altres objectius són un pivot de perfil creatiu –ara mateix Pitu és el migcampista més tècnic del Llagostera– i també un quart central que afegeixi competència als tres actuals: Vallho, Alcalá i Ruyman.

Bones cartes per oferir

Oriol Alsina té molt clara l'estratègia per anar a fitxar en aquestes últimes setmanes de mercat: “Si entrem en la baralla econòmica ho tenim del tot perdut perquè competim amb pressupostos i clubs molt més grans que el nostre. El què podem oferir és un bon projecte esportiu i sobretot molta seriositat”, explica el director esportiu llagosterenc. I és que el conjunt instal·lat a la Costa Brava és dels pocs que no tenen cap deute ni cap càrrega econòmica a l'esquena fruit de les despeses de cursos anteriors, un aspecte del tot destacable.