Preparats per a la marató
El cap de setmana, si no hi ha cap més cop de teatre en l'afer del Múrcia, arrencarà la competició més llarga, una lliga regular de 42 jornades
El Betis surt com un dels més clars candidats a l'ascens, però 14 dels 22 equips que hi participen tenen passat a primera divisió
La segona A, que sempre és una caixa de sorpreses, hauria d'arrencar aquest cap de setmana si l'afer del Múrcia queda definitivament arxivat, o com a mínim aparcat. Avui fa vuit dies, la Lliga de Futbol Professional va anunciar que s'ajornava el començament i només en fa quatre va comunicar que no hi havia temps per perdre i que el tret de sortida es mantenia per al 23 i 24 d'agost. De fet, paralitzar una competició que és el més semblant a una marató (42 jornades) hauria estat posar més pals a les rodes a una lliga que és d'una exigència màxima. Els 42 partits es converteixen en 46 per als dos equips que arriben a l'eliminatòria decisiva, ja amb el dipòsit de benzina escurat. El sistema de competició és un dels grans actius de la divisió de plata, que el curs passat va viure una igualtat extrema (només 19 punts entre l'ascens directe i el descens a segona B).
El Betis surt en la posició preferent per assolir l'ascens a primera divisió, per plantilla i per tot el que envolta el club andalús. Aquesta vegada, però, el nivell que hi ha a la segona A espanta. Dels 22 equips que hi participen, 14 han tastat la màxima categoria del futbol espanyol. Només vuit no han posat mai els peus a primera, dels quals n'hi ha un (el Barça B) que no els hi podrà ficar mai. La resta són el Lugo, la Ponferradina, l'Alcorcón, el Leganés, el repescat Mirandés, el Girona i el nouvingut Llagostera, que li tocarà nedar entre autèntics taurons el curs del debut a plata. Amb 8.000 habitants, cap municipi tan petit com Llagostera ha tingut un equip a segona A.
Només Barcelona (Barça B i Sabadell), Girona (Girona i Llagostera) i Madrid (Alcorcón i Leganés) tenen dos representants en la segona A 2013/14, el mapa de la qual dibuixa un clar desequilibri entre la zona nord i la sud, que només té cinc representants (dos canaris, dos andalusos i l'Albacete).
Els quatre catalans
Un any més, al Barça B li tocarà regenerar-se. Cada any perd peces importants, i aquest no ha estat en absolut cap excepció. La majoria dels jugadors que han abandonat aquest estiu el Miniestadi han emprès rumb a primera divisió. Molta part de la culpa la té l'extraordinari tercer lloc de la lliga 2013/14, un autèntic paperàs que ha deixat el llistó gairebé infranquejable pel que fa a la classificació. Eusebio Sacristán iniciarà la seva quarta temporada al capdavant del filial, que s'haurà d'encomanar als joves valors del juvenil que va guanyar la Youth League, però que trepitgen fort, com Munir, Sandro Ramírez, Adama i companyia, els quals ja tenen també algunes hores de vol a segona A.
El Sabadell, que va estar lluitant fins a l'última jornada per ficar el cap en la fase d'ascens a primera divisió, conserva el bloc de l'any passat, però ha perdut el seu referent ofensiu, Aníbal Zurdo (18 gols), que se n'ha anat al Cruz Azul de Mèxic. Amb els reforços escollits (i alguna peça que ha d'arribar), el punt de partida dels de Miquel Olmo seran els 50 punts de la permanència. Però si els vallesans són capaços de trobar un referent a dalt que s'acosti als números d'Aníbal, poden ser una de les sorpreses agradables. Té consistència defensiva, equilibri a la zona de màquines i velocitat per les bandes, aspectes que poden fer dels sabadellencs un rival dur de pelar.
El Girona sap que s'ha acabat jugar amb foc i que no sempre acabarà sonant la flauta, com va passar el curs passat (i també en fa dos i en fa quatre). L'equip ha guanyat tots els partits de la pretemporada, fet que possiblement sigui més perjudicial que beneficiós. Machín està decidit a no tocar el 3-5-2 amb què va conduir l'equip cap a una permanència agònica. Els de Montilivi han conservat peces mestres (Becerra, Richy, Ramalho, Eloi, Jandro, Felipe i Bordas) i s'ha reforçat dins les seves possibilitats econòmiques, que han estat més aviat escasses en un club intervingut per la llei concursal. Les expectatives d'una salvació sense sobresalts ja implicarien un pas endavant respecte a l'infern que va arribar a ser el curs passat.
Pel que fa al Llagostera, els de Castillejo no tenen cap més altre objectiu que no perdre la plaça en la LFP, però coneixent el tarannà del club en les últimes temporades l'ambició estarà en el seu full de ruta. L'adaptació al món professional i no pecar de passerells seran clau.
Dades recopilades per MARIONA GISPERT, ORIOL BOIX I JORDI SABORIT
EL GIRONA
Després de patir el que no està escrit, a Montilivi firmen un curs sense sobresaltsEL SABADELL
Si són capaços de no trobar a faltar Aníbal, els de Miquel Olmo poden fer fressaEL BARÇA B
Ha perdut moltes peces i li tocarà regenerar-se, però el que puja fa bona pintaEL LLAGOSTERA
Nouvingut i molt modest, el club llagosterenc lluitarà entre autèntics gegantsNotícies
Dilluns,8 juliol 2024