Un golàs d'acció individual, amb croqueta i vaselina, va acabar de desfermar l'eufòria a Montilivi (era el 3-0, en el minut 64) en l'últim partit de la temporada passada, contra el Deportivo. Era el 7 de juny, i el Girona segellava una permanència que per moments havia semblat utòpica. L'autor d'aquell gol va ser Eloi Amagat, que va arrodonir una recta final de molta productivitat i protagonisme, coincidint amb l'arribada de Pablo Machín. Tres mesos després d'aquell partit, i sense haver pogut treballar amb l'equip durant tota la pretemporada, Eloi va reviure tot just dimecres les sensacions de la competició, encara que fos en la copa. Superada l'estrena sense molèsties, ara té el repte d'anar fent-se un lloc en un equip que, sense ell i sense algun altre dels jugadors cridats a tenir protagonisme, ha funcionat a ple rendiment.

El parèntesi d'Eloi és a causa d'una pubàlgia que ja va arrossegar durant la recta final del curs anterior. Fix per a Machín, que li va donar el control del mig del camp juntament amb Timor, Eloi no es va voler aturar i va jugar gairebé tots els minuts de 13 dels últims 14 partits de lliga (l'altre, a Huelva, se'l va perdre per sanció). A canvi, però, havia de limitar molt els esforços entre setmana. I un cop acabada la lliga, va tocar fer el repòs que havia ajornat. Un cop tancada la renovació –després d'una negociació llarga–, es va començar a entrenar, però sempre al marge del grup. “M' he entrenat moltes setmanes sol, però ja fa un parell de setmanes que he anat participant en diferents treballs, i els últims dies ho he fet gairebé tot”, explica.

Sense haver entrat en cap convocatòria en la lliga, Eloi va aprofitar la copa, en què Machín va donar l'alternativa als menys habituals fins ara. L'exjugador del Llagostera va substituir Gerard Bordas –un altre dels que no havien pogut jugar cap partit amistós ni oficial aquest curs– en el minut 71 i, amb la pròrroga, va acabar acumulant-ne uns 50. I va acabar satisfet: “Sempre és complicat sortir de la banqueta, però m'he trobat bé físicament i amb confiança. Esperem que continuï creixent, perquè sé que puc donar molt més.”

L'estrena en la copa permetrà a Eloi començar a agafar ritme de partits. “Normalment, sortint d'una lesió no m'ha costat gaire agafar el ritme. Em trobo bé físicament, sembla que la molèstia està bastant oblidada i espero que no es reprodueixi mai més.” Ara la seva intenció és debutar i anar guanyant minuts en la lliga. Amb la continuïtat de Machín, tot indica que Eloi tornarà a tenir un rol important, però és prudent: “Sempre m'ha costat guanyar-me un lloc a l'equip, i aquesta temporada segur que tampoc serà diferent.” El curs passat, a Eloi li va costar unes quantes jornades guanyar-se la condició de titular amb Ricardo Rodríguez, i va ser dels menys utilitzats per Javi López. Amb Machín, tot va canviar. Ara mateix, però, és conscient de l'estat de gràcia en la lliga d'un equip que el tècnic pràcticament no ha variat en tres jornades. “Estic molt content del començament de l'equip. Està mostrant una eficàcia espectacular i a un gran nivell, obtenint uns resultats boníssims. Jo he de treballar per acumular minuts i intentar fer-me un lloc.” I tot i que al mig del camp hi ha jugadors fitxats amb cartell com Pablo Íñiguez i Cristian Gómez, els primers a qui ha de treure el lloc són dos joves gironins: “M'alegro moltíssim per l'Àlex Granell, un íntim amic, i en Pere Pons, un noi de la casa. Amb ells, hi ha la competència més sana que hi pugui haver. Com que sóc més vell, els intento ajudar amb consells. I ara tindran un ferm rival, perquè espero fer-me un lloc, com ells esperen mantenir-lo.”