VILA-REAL1

SEVILLA2

El Sevilla va aprofitar-se d'un final boig per endur-se un partit que mai va tenir de cara però que li va servir per encadenar tres victòries i situar-se a l'altura del líder. Va ser un duel entre dos equips que van exhibir rigor tàctic i hores de treball, gairebé sense errades ni concessions, fins que els darrers minuts van abaixar el llistó de la disciplina. Fins aleshores, si algú havia merescut guanyar, havia estat el conjunt de la Plana, que va tenir les dues ocasions més clares als peus d'Uche (44' i 55'). La primera la va desviar Beto amb el peu; en la segona, el nigerià va buscar el pal curt sense prou punteria. A la tercera, en la primera pilota que tocava Cani, l'aragonès va rebre de Trigueros i al primer toc va impulsar Vietto, que també havia sortit de refresc i que va evitar Beto amb un toc subtil.

El Sevilla havia fet força, la que li transmetia una graderia il·lusionada, però a l'hora de la veritat no havia generat cap ocasió realment clara de gol. Així els d'Emery no podien guanyar de cap manera, però el futbol és voluble, permeable als detalls. Certament, el Sevilla va rebuscar l'última dosi de fe i Denis Suárez, el jugador cedit pel Barça, va caçar una pilota al cor de l'àrea i va rematar amb l'esquerra, caient, ajustat al pal d'Asenjo, per fer embogir Nervión i el partit. En plena efervescència, Giovani, incòmode en l'àrea pròpia, va badar a l'hora de rebutjar una pilota; Trémoulinas se li va anticipar i el mexicà va cometre un penal tan clar com innecessari. Bacca va executar-lo amb tot l'aplom.