El protagonista
Óscar Muñoz
Com qui juga al FIFA
Óscar Muñoz va marcar contra el Madrid el gol més important de la seva vida, i ara gaudeix d'un moment que no oblidarà mai: “Va ser com viure un somni”
El davanter del Cornellà havia jugat a gairebé totes les categories regionals abans de fer un salt i militar a la Grama B
No s'ho podia creure, però no va tenir temps ni per fregar-se els ulls. Óscar Muñoz va fer allò que va dictar el seu instint de punta i, quan va rebre la pilota, va encarar la porteria de Keylor Navas, no s'ho va pensar, i va encanonar el costa-riqueny. Ja no hi havia marxa enrere, havia marcat un gol al Real Madrid. Havia batut el futbolista que dies abans havia rebut el guardó de millor porter de la temporada passada a primera. Óscar havia culminat un anhel i estava somiant amb els ulls oberts. El davanter morenc va viure en la dimensió de la realitat, la de la carn i els ossos, allò que fins dimecres només podia viure quan agafava el comandament de la Play i endollava el FIFA: marcar en un escenari de primera com el Power8 Stadium. I contra el Madrid. Ell mateix és qui fa aquest símil: “Tot va ser com estar en un videojoc o un somni. Marcar allà, mirar l'estadi, la gent, la samarreta del Madrid, amb un blanc que brilla... Vaig pensar, això no pot ser. Va ser increïble.” Des de dimecres i fins sempre, quan la gent parli d'Óscar Muñoz, recordarà que va ser aquell futbolista que un dia va marcar un gol al Madrid. Un 1-1 inoblidable.
Tot i que el gol va ser durant el transcurs del Cornellà-Madrid dels setzens de copa, abans i després del partit, el davanter verd, com molts dels seus companys, ja se sentia protagonista d'una funció que normalment està lluny de l'abast dels jugadors de segona B. Aquella farcida d'actes i entreactes en què només tenen cabuda el Madrid, el Barça i un tercer convidat que varia en funció de l'any. A Óscar li agrada aquesta salsa –“estic en un entorn en què tots som uns bojos del futbol”– i està vivint amb gust això d'alçar-se de la butaca, pujar a l'escenari i ser protagonista d'una de les escenes. L'entorn mediàtic que mou el Madrid el mareja, però, tot i que ja estigui un pèl cansat, no té un no per resposta. Domina l'art de ser entrevistat i respon amb un to directe, simpàtic i irònic que s'agraeix en un món governat pels tòpics. Ell ve del futbol regional i té aquell punt descarat de qui ha bregat en escenaris complicats a canvi de ben poca cosa.
Reflex del futbol català
Si a Óscar Muñoz li haguessin dit fa set anys, quan en tenia 20, que un dia jugaria i marcaria contra el Real Madrid, s'hagués “posat a riure”. I és que el futbolista morenc és un producte genuí del futbol català, d'aquells que ha rondat amunt i avall i n'ha vist de tots colors. De fet, amb 17 anys va abandonar una temporada el futbol. Va tornar a jugar quan el va fitxar la Rapitenca –“els primers dos partits els vaig jugar amb el filial, a tercera regional”– i després ha anat desfilant per equips d'arreu. El curs 2006/07 va acabar al Llagostera, a preferent. “En aquella època jugàvem en un camp de terra i em conec molt bé aquest tipus de futbol i els problemes d'aquelles categories, ja que vaig anar canviant d'equips i m'hi vaig topar, sobretot amb els impagaments.” Després de militar al conjunt blaugrana va passar pel Guíxols, la Molletenca, el Parets, la Grama B, la Grama, el Vic, el Castelldefels, l'Europa i, finalment, el Cornellà, on està trobant una estabilitat que fins ara no havia tingut.
“Estic molt a gust aquí, el Cornellà és un club seriós i el tècnic compta molt amb mi tot i el salt de categoria”, explica Óscar Muñoz, que ara gaudeix d'una divisió com la segona B: “Hi ha més nivell i el fet de visitar altres camps de fora de Catalunya és atractiu.” De fet, el davanter de 27 anys té molt clares les prioritats i diu que ja està “centrat en el partit contra el Nàstic”, tot i que també té al cap la tornada de la copa al Santiago Bernabéu: “Hem de jugar tots, però serà un altre somni i espero tenir uns minuts.”