“Li desitgem el millor i li oferim la mà per a tot el que necessite.” És la benvinguda al derbi i al País Valencià que aquesta setmana, a través d'una entrevista a El Periódico Mediterráneo, donava al nou propietari del València CF, Peter Lim, el conseller delegat del Vila-real CF, Fernando Roig Nogueroles, fill del president i tot just un dels artífex de l'estabilització i la independència econòmica del club groguet en relació amb l'imperi dels Roig. El València visita demà el Vila-real, en el primer desplaçament de Peter Lim després d'haver resolt amb Bankia, principal creditora del club i de la Fundació VCF, la compra del 70% de les accions del València per 94 milions d'euros i l'assumpció d'un deute de 230 milions. L'afició va rebre Peter Lim com un heroi dissabte passat a Mestalla, però en la consciència dels valencianistes més romàntics també hi ha un punt de remordiment col·lectiu: la societat valenciana, incloent-hi les institucions públiques que van avalar les últimes operacions creditícies del València amb Bancaja, predecessora de Bankia, no ha estat capaç de reconduir per si sola la crisi econòmica del club, tot i la política d'austeritat que en els darrers anys l'havia portat a aturar les obres del nou Mestalla, que ara Lim s'ha compromès a finalitzar, i a vendre's tots els seus jugadors franquícia: Villa, Silva, Mata, Soldado i companyia.

Un empresari de fora, un magnat d'Indonèsia fet a si mateix, fill d'un venedor de peix i avui un dels homes més rics del seu país, ha vingut per salvar el València i tornar-lo a immergir en una dinàmica de grans fitxatges com ara Rodrigo, Negredo, Otamendi i Nuno Gomes, just quan el club havia trobat la fórmula per gestionar el protagonisme de jugadors de la casa com ara Paco Alcácer, Gayà, Carles Gil, Robert, etcètera. Un vaivé filosofal que deixa el València en l'ambivalència i l'efervescència en què al cap i a la fi acostumen a moure's el club i l'equip, que, això sí, sorprenentment ha trobat el camí de l'èxit tan aviat com Nuno Espirito Santo va aterrar a la capital del Túria. De fet, en una mostra més de la impulsivitat que sovint guia el València, el club ha ofert la renovació al tècnic portuguès.

En canvi, Peter Lim coneixerà demà una ciutat molt petita, de poc més de 50.000 habitants, en què el futbol ha passat de viure del talonari de Roig, que va propiciar grans fitxatges a l'Amèrica del Sud durant l'etapa de consolidació del club a primera, a principis de segle, a dependre d'una entitat ben pensada i estructurada que, igualment dirigida pels Roig, aposta pel futbol de base. No és una casualitat que aquesta setmana els joves Eduardo Adell, Sergio Lozano i Ivan Martín hagin estat convocats per la selecció espanyola sub-16.

Més de 2.000 aficionats valencianistes, il·lusionats amb el nou projecte, viatjaran per ocupar demà la gàbia, la zona del Madrigal reservada als aficionats visitants, en l'escenificació d'una rivalitat moderna, que va esclatar quan el Vila-real va començar a discutir-li l'hegemonia al València ara fa deu anys i que alimenta partits de prou tensió per endollar al futbol el nouvingut senyor Lim. Quan l'any 1998 el Vila-real va pujar a primera, el València el va acollir amb un cert paternalisme, que va agermanar les aficions. Fins que els grocs van començar a jugar-li de tu a tu. Avui, després del parèntesi del submarí a segona, tots dos tornen a lluitar per posicions de privilegi, amb dos models diferents, però amb la mateixa fam. I el València no guanya al Madrigal des del 2007 (0-1).