El Vilassar i el repte d'una remuntada quasi impossible
3a divisió. En les últimes temporades, d'entre tots els cuers enfonsats en la jornada 23, com l'equip maresmenc actualment, només el Palamós del 2006 va aconseguir la permanència
El Vilassar de Mar té tot un repte per davant. Després de 23 partits, és cuer enfonsat, amb 13 punts, i té les places de permanència a 11 punts de distància. Per tant, per aconseguir la permanència, ha de protagonitzar una gran reacció, que té ben pocs precedents les últimes temporades a tercera divisió. De tots els cuers que els últims anys han arribat enfonsats a la jornada 23, només el Palamós de la temporada 2005/06 va aconseguir la permanència. L'equip del Baix Empordà, però, partia d'una situació millor que la del Vilassar, ja que, tot i que tenia els mateixos punts (13), estava més a prop de les places de permanència, a 9 punts. Aquella temporada, el Palamós va aconseguir 27 punts en les últimes 15 jornades, i per fer-ho va haver de guanyar més de la meitat dels partits (8). Va acabar en la setzena posició amb 40 punts, quatre per sobre de les places de descens. Això sí, va haver d'estar pendent dels descensos de compensació per confirmar la permanència.
Tots els altres cuers enfonsats en la jornada 23 no només no van poder evitar el descens, sinó que a més van acabar últims i allunyats de la zona de permanència. El cas més similar és el del Premià la temporada 2010/11, que després de 23 partits tenia els mateixos punts i la mateixa distància respecte a les places de salvació que ara el Vilassar. El Premià va millorar en l'última part de la temporada, però es va quedar lluny de la permanència. Va acabar amb 27 punts, a 14 del dissetè.
Així, el Vilassar, que fa disset jornades que no guanya, hauria d'aconseguir victòries en la meitat dels partits que li queden, una empresa que s'entreveu més que complicada. De moment, diumenge té un partit clau, ja que visita el terreny de joc del Manlleu, l'equip que marca la permanència amb 11 punts més. La victòria permetria a l'equip de Toni Romero somiar una mica en la permanència.