Cada temporada, a tercera divisió, hi ha un grapat de sorpreses agradables. Són jugadors que fan un pas endavant i sobresurten per sobre de la resta amb grans actuacions, pròpies de categories més elevades. Enguany, a la Pobla, hi ha un cas molt destacat: el porter Alberto Varo. El futbolista de la Canonja, una localitat emancipada recentment de Tarragona, ha estat una figura determinant per al filial del Nàstic, ja que les seves actuacions sota els pals han permès als grana assegurar un grapat de punts. Sense anar gaire lluny, diumenge passat, contra el Rubí, va aturar un penal amb una exhibició de reflexos. No és estrany que al municipal de la Pobla li diguin l'Àguila. Les actuacions canten i el números encara més: ha encaixat setze gols en 25 partits (0,64 de mitjana) i és el porter menys golejat amb diferència.

“Dir que estic satisfet és poc, tot està sortint rodó i no sé què més puc demanar”, afirma Varo, que remarca el valor “del tipus de joc que fa l'equip i la feina dels entrenadors, que no sol ser valorada per la gent però és clau”. El futbolista de 21 anys, que ha estat literalment més de mitja vida al Nàstic, ja que hi va entrar onze temporades enrere, és un producte de la casa que, a còpia de bones actuacions, truca a la porta del primer equip. De moment, però, ell està centrat en el dia a dia de la Pobla: “És clar que m'agradaria fer-me un lloc al Nàstic, però això ja no depèn de mi, jo em dedico a aturar rematades i ja veurem el que succeeix.” De moment, el curs passat va disputar tres partits amb el primer equip i mai no oblidarà el seu primer duel al Nou Estadi. “Vaig sortir en el tram final per l'expulsió del porter, amb un penal esperant-me. Vaig aturar-lo, però l'àrbitre va ordenar repetir-lo i llavors em van marcar”, relata Varo, que remarca les sensacions: “Jugar amb tota l'afició, tenint en compte que sempre he anat al camp, és indescriptible, em va venir pell de gallina.”