El protagonista
Alberto Varo (la Pobla de Mafumet)
Un mur producte de la casa
Varo, que diumenge va aturar un penal decisiu per vèncer, s'ha afermat i és el porter menys golejat de tercera amb diferència
El de la Canonja, al Nàstic des dels deu anys, és ambiciós: “Aspiro al màxim, amb els peus a terra”
Cada temporada, a tercera divisió, hi ha un grapat de sorpreses agradables. Són jugadors que fan un pas endavant i sobresurten per sobre de la resta amb grans actuacions, pròpies de categories més elevades. Enguany, a la Pobla, hi ha un cas molt destacat: el porter Alberto Varo. El futbolista de la Canonja, una localitat emancipada recentment de Tarragona, ha estat una figura determinant per al filial del Nàstic, ja que les seves actuacions sota els pals han permès als grana assegurar un grapat de punts. Sense anar gaire lluny, diumenge passat, contra el Rubí, va aturar un penal amb una exhibició de reflexos. No és estrany que al municipal de la Pobla li diguin l'Àguila. Les actuacions canten i el números encara més: ha encaixat setze gols en 25 partits (0,64 de mitjana) i és el porter menys golejat amb diferència.
“Dir que estic satisfet és poc, tot està sortint rodó i no sé què més puc demanar”, afirma Varo, que remarca el valor “del tipus de joc que fa l'equip i la feina dels entrenadors, que no sol ser valorada per la gent però és clau”. El futbolista de 21 anys, que ha estat literalment més de mitja vida al Nàstic, ja que hi va entrar onze temporades enrere, és un producte de la casa que, a còpia de bones actuacions, truca a la porta del primer equip. De moment, però, ell està centrat en el dia a dia de la Pobla: “És clar que m'agradaria fer-me un lloc al Nàstic, però això ja no depèn de mi, jo em dedico a aturar rematades i ja veurem el que succeeix.” De moment, el curs passat va disputar tres partits amb el primer equip i mai no oblidarà el seu primer duel al Nou Estadi. “Vaig sortir en el tram final per l'expulsió del porter, amb un penal esperant-me. Vaig aturar-lo, però l'àrbitre va ordenar repetir-lo i llavors em van marcar”, relata Varo, que remarca les sensacions: “Jugar amb tota l'afició, tenint en compte que sempre he anat al camp, és indescriptible, em va venir pell de gallina.”
Ganes de menjar-se el món
Tot i ser una de les figures més destacades del planter del Nàstic, el porter, que de moment no té representant tot i els oferiments, ja que confia en el criteri del seu pare –“Ningú millor que ell, que des de sempre m'ha portat arreu”–, encara no ha renovat. El seu futur, doncs, està per escriure. Ell ho té clar: “Seguir m'agradaria, però tot s'ha de parlar i mirar, perquè fa tres anys que sóc a tercera i vull fer un pas endavant. Sempre s'ha d'aspirar al màxim, amb els peus a terra.” Amb la Pobla, en tot cas, va pel bon camí amb vista a tenir horitzons ambiciosos, ja que l'equip és segon: “No ens ho esperàvem, però tot ha sortit bé i el nostre objectiu és fer play-off, mirant d'acabar primers.” La seva mirada, a més, és molt àmplia: anhela un ascens de la Pobla i del Nàstic, però pensa en tot el territori perquè és un enamorat del futbol modest: “El millor de jugar són els amics que he fet i m'encanta seguir-los.” Està al dia de tot: “Seria maco que pugés també l'Ascó, però miro més enllà i tant de bo ascendeixin el Catllar i el Morell, o que el Vila-seca faci el salt a primera catalana i el Racing Bonavista a segona...”