Pos­si­bi­li­tats intac­tes

El Girona comença a ofe­rir símpto­mes de pèrdua de fres­cor. No és res estrany tenint en compte que Pablo Machín, tot i dis­po­sar d'una plan­ti­lla de 23 juga­dors, ha con­fiat el pes de l'equip a una dot­zena de fut­bo­lis­tes (n'hi ha vuit que han superat ja els 2.000 minuts). I, mal­grat que s'ha par­lat sem­pre molt del fons d'armari, quan hi ha hagut bai­xes i s'ha hagut de recórrer als menys habi­tu­als, s'ha visu­a­lit­zat una pèrdua de pres­ta­ci­ons, ja sigui per la falta de ritme o perquè el seu per­fil no encaixa del tot bé en el 3-5-2.

En qual­se­vol cas, el Girona va ini­ciar el 2015 a tota màquina (17 punts de 21) després d'haver superat una petita dava­llada (2 punts de 12). Con­ti­nua essent el millor visi­tant, però ha per­dut els dos últims par­tits a fora (al camp del Betis, 2-1; i a Pon­fer­rada, 3-0).

En l'apar­tat indi­vi­dual, els màxims rea­lit­za­dors del segon tram de lliga són San­daza (4 gols) i Gra­nell (3), men­tre que la pro­duc­ti­vi­tat de Felipe ha min­vat molt (1 gol) res­pecte del pri­mer terç (9). De fet, el Girona ha fet nou gols menys en les últi­mes 14 jor­na­des (15) res­pecte de les 14 pri­me­res (24).

Pel que fa als minuts, a banda de Palatsí (no ha jugat), la par­ti­ci­pació en aquest segon tram de Juanlu i Bor­das ha estat zero (el cor­dovès i el man­resà han que­dat en el més abso­lut dels oblits). En canvi, Coris i Aday s'han repar­tit de manera equi­ta­tiva els minuts que ha dei­xat de jugar Juncà, lesi­o­nat des de fa més de qua­tre mesos i sense data de rea­pa­rició a la vista. Becerra (no s'ha per­dut ni un minut), Gra­nell i Cifu han inter­vin­gut en els 28 par­tits de lliga.

Emba­lats

El Lla­gos­tera ha tro­bat la fórmula de l'èxit en aquest segon terç del curs, una reacció que li per­met afron­tar el tram deci­siu de la tem­po­rada amb molta con­fiança i amb un coixí de punts amb el des­cens –vuit ara mateix– que els deixa l'objec­tiu de la per­manència ben encar­ri­lat. El mes de febrer ha estat clau en el club de la Costa Brava. Després de l'última der­rota al camp del Leganés el 31 de gener (2-0), els lla­gos­te­rencs han enca­de­nat qua­tre victòries i un empat que ha fet esca­lar els de Lluís Car­ri­llo des de la zona de des­cens fins a una tran­quil·la dot­zena posició.

La millora de l'efec­ti­vi­tat –tres de les qua­tre últi­mes victòries s'han acon­se­guit per 1-0– i sobre­tot la recu­pe­ració de la soli­desa defen­siva –René va estar tres par­tits con­se­cu­tius sense encai­xar cap gol– expli­quen la millora sobre el ter­reny de joc. I és que, més enllà de les magnífiques actu­a­ci­ons al Sadar (0-1) i a Pam­plona (2-2), el Lla­gos­tera ha acon­se­guit treure molt ren­di­ment al seu estadi. A Palamós, el Lla­gos­tera no hi perd des del 3 de gener con­tra el Girona (1-2) i en aquest segon terç de la com­pe­tició, a casa, el balanç ha estat de cinc victòries, un empat i dues der­ro­tes.

Pel que fa a la plan­ti­lla, la con­so­li­dació en l'equip d'homes com ara Pitu, Jordi López o René, com­bi­nada amb l'excel·lent adap­tació de debu­tants en la cate­go­ria com per exem­ple Tito, Masó, Imaz o Que­rol, a més del bon ren­di­ment de les incor­po­ra­ci­ons del mer­cat d'hivern, han donat com a resul­tat un equip que passa pel millor moment del curs.

Cuer i penúltim

Els altres dos equips cata­lans de la com­pe­tició, el Barça B i el Saba­dell, tenen força més difi­cul­tats que giro­nins i lla­gos­te­rencs. És difícil expli­car la dava­llada del Barça B, que no ha reac­ci­o­nat ni a par­tir del canvi d'entre­na­dor (Euse­bio va ser des­tituït en la fatídica jor­nada 24, en la qual també van caure els entre­na­dors del Mallorca i el Recre­a­tivo).

El filial blau­grana, ter­cer el curs pas­sat, ha com­ple­tat un segon terç depri­ment amb 10 punts de 42 pos­si­bles (amb Euse­bio van arri­bar a fer un 0 de 12, i amb Jordi Vinyals encara no han gua­nyat: 1 punt de 12) i la sen­sació és que la tren­ca­dissa en la plan­ti­lla és nota­ble.

Tam­poc pinta gens bé el Saba­dell, que ja ha fet dos relleus a la ban­queta. No va anar bé el pri­mer (amb Àlex Gar­cia, l'equip va sumar 6 punts de 27 pos­si­bles) i ara és Mandià qui intenta redreçar la nau arle­qui­nada (de moment 5 punts de 12). Els valle­sans són cuers –ja fa set set­ma­nes que no tro­ben la clau per aban­do­nar aquest últim lloc– i la sal­vació és a cinc punts, tot i que va arri­bar a estar a sis.

La sort que poden tenir els equips del vagó de cua és que aquesta tem­po­rada, apa­rent­ment més que cap altra, hi ha un munt de clubs asse­nya­lats i amb pro­ble­mes econòmics molt seri­o­sos –alguns en liqui­dació, d'altres amb difi­cul­tats per fer front als con­ve­nis post­con­curs– de per­dre la cate­go­ria als des­pat­xos. Si s'imposa una política de duresa, l'esca­bet­xada pot ser impor­tant.