MIC 2015
Del 0,2 al 2.0
El MIC ha fet un salt espectacular amb les noves tecnologies, que l'han situat en una dimensió que no té res a veure amb els inicis
Carme Coll va començar gairebé sola i ara lidera un equip de 20 persones
A banda de Juanjo Rovira, l'alma mater, hi ha una sèrie de persones de l'entorn MIC que han anat acumulant hores i sumant edicions en un torneig al qual els anys li proven d'allò més, com al bon vi. I Carme Coll és una de les artífexs que aquesta competició sigui un dels principals focus mediàtics esportius cada Setmana Santa. Ara és la directora de comunicació i fa vuit, deu o dotze anys era senzillament la cap de premsa. És la diferència entre dirigir un grup d'una vintena de persones o d'haver-s'ho de fer tot gairebé tota sola en les primeres edicions, amb l'únic suport d'un fotògraf (Miguélez), que també forma part de la família des del minut 1.
Mentre el torneig ha mantingut la filosofia i l'esperit del primer dia, l'evolució del MIC a nivell de comunicació ha estat exponencial. “Fa anys, havíem de passar els resultats per telèfon a última hora de la nit i les fotos, a contrarellotge i des del despatx del director de l'hotel. Ara els resultats es poden saber en directe. Ni tan sols els gestionem nosaltres”, afirma Carme Coll, que té com a objectiu fer la vida tan fàcil com sigui possible als periodistes que segueixen el torneig i fer arribar informació prou suculenta perquè els que no segueixen el MIC des de primera línia se'n facin també ressò. “Intentem donar una informació com més personalitzada millor. Hi ha mitjans que només els interessa el que fa el Barça. D'altres volen explicar històries personals, prescindint de qualsevol resultat. Cada mitjà és un món”, afirma Carme Coll.
Tecnològicament, el MIC ha estat en una evolució constant. No fa tantes edicions ja era un èxit fer arribar els resultats al centre d'operacions cinc minuts després del final de cada partit. Posteriorment, es va perfeccionar amb les alertes per SMS. Amb l'aplicació MIC15 (partits on line, amb alineacions, golejadors i molt més del que tothom necessita saber), l'equip de comunicació fixa tots els seus esforços a oferir altres serveis. “Cada vegada la informació és més a la carta. Els comunicats al final de la jornada en català, castellà i anglès són diferents. Som conscients que quan enviem informació a mitjans de fora, necessitem fer més pedagogia del que és el MIC.”
Amb el 2.0, els tentacles del MIC abracen els cinc continents. Ja voreja els 10.000 seguidors a Facebook, en té gairebé 9.000 a Twitter (en tres idiomes) i va pel camí dels 1.500 a Instagram. Per als vint integrants de l'equip de comunicació és una setmana al límit. “Mirem que no ens passi cap detall per alt”, diu Coll, a qui satisfà especialment la diversitat de notícies que veuen la llum en cada edició del MIC: “Tractem de generar notícies, però també tenim molt clar que la informació és per a qui se la treballa.”
Les xarxes socials ja manen per damunt la resta. També el canal de vídeo: “Les imatges del jugador del Vila-real donant les sabates al futbolista d'Uganda que venia amb vambes, s'han vist més de 7.000 vegades.” A Carme Coll la va deixar especialment satisfeta una anècdota de les primeres edicions, quan les finals les feia Canal Plus. “Van endarrerir l'inici de l'informatiu, una cosa sagrada en qualsevol cadena, per poder oferir sencera la tanda de penals d'una de les finals”, explica la directora de comunicació, que també té cura del protocol.