L'hora de marcar terreny
El Girona confia donar,contra el Saragossa, un altre cop d'autoritat i enfortir una mica més l'expectativa de pujar a primera
La victòria de l'Sporting pressiona als de Machín, ara tercers de manera provisional
El frec a frec és incessant. Els 71 punts que acumula el Girona amb 37 jornades disputades el fan somiar amb l'objectiu majúscul, però no són garantia d'èxit perquè l'exigència és màxima. La prova és que l'Sporting va fer ahir la seva feina, va superar el Racing de Santander amb remuntada (3-1) i va prendre, com a mínim de manera provisional, el segon lloc als gironins. Passés el que passés ahir, el Girona era conscient que necessitava la victòria aquest migdia, però és indiscutible que li han afegit un punt de pressió. Per als de Machín, és l'hora de demostrar que la seva ambició és ben ferma i justificada i que no estan disposats a perdre de cap manera la posició privilegiada que s'han anat guanyant. “Pot semblar ostentós dir-ho, però crec que no haurem de jugar els quatre partits extra”, assegurava Pablo Machín, el primer d'expressar-se amb confiança i convenciment. I encara que l'Sporting no s'atura, ahir un altre rival directe va ensopegar. El Valladolid va empatar a casa contra l'Osasuna –i als navarresos van marcar un gol legal en l'afegit que l'àrbitre no va veure– i, si el Girona guanya avui, deixarà l'equip de Rubi vuit punts per sota. D'ahir, hi ha un altre resultat poc agraït, perquè l'Alavés va guanyar a Albacete (amb dos gols en els últims 12 minuts) i rebrà dimecres els de Machín imemers de ple en la lluita per accedir al play-off.
El grau d'exigència és tan elevat que el Girona necessita anar assolint o igualant sostres per mantenir intactes les millors expectatives. Immers en la millor ratxa del curs –18 punts dels 21, amb l'única derrota de Las Palmas–, l'equip de Machín busca encadenar la cinquena victòria. Una sèrie que només ha aconseguit una vegada des que va pujar a segona A, l'estiu del 2008. El rècord que avui es pot igualar és de la temporada 2010/11, entre febrer i març, tancada amb aquell Girona-Granada (2-0) en què hi va haver overbooking a l'estadi.
A Montilivi, d'on en una primera etapa del curs s'havien escapat un grapat de punts, els gironins busquen enllaçar la quarta victòria. El rival, però, arriba a Girona força animat. Irregular durant tota la temporada, el Saragossa se sent amb confiança després d'haver aconseguit 7 punts dels últims 9 en joc, que l'han tornat a deixar ben situat en la lluita per l'últim bitllet cap al play-off d'ascens. Amb un Ponferradina-Llagostera (els seus dos perseguidors), els de Popovic aspiren a tenir una jornada rodona, tot i que són conscients de la dificultat del partit. “El Girona fa un treball fenomenal. Agrada veure'ls jugar”, va apuntar l'entrenador serbi, que va elogiar sense manies la intensitat i l'agressivitat (ben entesa) que hi posen els de Machín. De fet, Popovic fins i tot ha assajat durant la setmana l'esquema que aplica el Girona, tot i que divendres va negar que alteri l'habitual 4-2-3-1.
Poc marge de sorpresa
Amb tota la plantilla disponible, el més normal és que Pablo Machín no faci ni un retoc en l'onze inicial que va presentar a Montilivi. Un cop va entrar David Juncà, tot apunta que el de Riumors tindrà continuïtat al carril esquerre. I al davant, amb el rendiment que estan oferint tant Fran Sandaza com Jaime Mata, que van veure porteria contra el filial blaugrana, no seria gens estrany que Felipe hagués de tornar a començar des de la banqueta. Dimecres hi haurà partit a Vitòria, però Pablo Machín va assegurar que només pensa en el partit d'aquest migdia a Montilivi.
En el Saragossa, la previsió és que només hi hagi un canvi respecte al partit de diumenge contra l'Albacete, amb l'entrada de Diego Rico per Leandro Cabrera, que està lesionat. Amb el garrotxí Albert Dorca fix al mig del camp, l'amenaça principal del conjunt aragonès és Borja Bastón, segon màxim golejador de la categoria.
LA PRÈVIA
PER ALLUNYAR
Montilivi bullirà
No serà mai La Romareda, ni Zorrilla ni El Molinón,
però Montilivi també s'està preparant per viure una recta final de somni amb el millor ambient possible. L'afluència de públic aquest migdia hauria de ser molt massiva i, si no hi ha un ple, l'hauria de vorejar. Tot dependrà, bàsicament, de si els abonats decideixen anar a l'estadi a ocupar el seu seient –el club demanava als que no ho pensaven fer que alliberés la localitat–, perquè el club va exhaurir les entrades que va posar a la venda. Contra l'Osasuna hi havia 8.139 espectadors, i la previsió és que la xifra avui sigui superior, tot i que probablement hi haurà menys afició visitant. “Tant de bo estigui ple. S'està veient la comunió que demanàvem. L'equip, a part de la classificació, transmet el que vol l'afició, que no surt indiferent de Montilivi”, va comentar Pablo Machín, orgullós del suport que van rebre al Miniestadi.