Era el minut 87, el Lleida i el Cornellà empataven, un resultat que privava els dos equips del seu objectiu. Óscar Muñoz, que havia entrat al camp en el minut 70, corria amunt i avall amb dues espines grans com espases clavades, ja que acabava de fallar dos gols cantats. Això hauria llastrat qualsevol jugador, però no a ell. Si hi ha una cosa que li sobri, al davanter vallesà, és el caràcter. No li falten pebrots. I ho va demostrar en el servei d'un córner: amb l'instint d'un tauró que flaira la sang, va caçar dins de l'àrea la centrada d'Álex Gallar i va enviar la pilota al fons de la xarxa. Tot quedava perdonat. El nou municipal de Cornellà va esclatar, acabava de presenciar un gol que val un imperi: l'equip del Baix Llobregat continuarà competint una temporada més a segona divisió B. Això de jugar en la categoria de bronze no haurà estat flor d'un dia.

Ningú a l'equip verd oblidarà la victòria contra el Lleida, però qui la recordarà especialment serà el seu protagonista, que analitzava amb eufòria tot el que va viure. “Havia fallat dos gols cantats i estava preocupat, perquè sabia que els resultats dels rivals ens deixaven a tercera”, relatava Óscar Muñoz, que hi afegia: “Ens veiem fora, però aquest club té una flor en moments puntuals, hem marcat a última hora i hem assolit l'objectiu que hem buscat durant tot l'any.”