“En el meu primer entrenament a la Pobla vaig dir que pujaríem en una tanda de penals i que jo en marcaria un.” Alberto Varo no podria haver estat més profètic. El porter va aconseguir diumenge passat l'ascens a segona B en una tanda de penals en què va ser protagonista per partida doble. D'entrada, va xutar i va marcar la primera pena màxima del seu equip. Amb dos pebrots. A continuació, va aturar el xut del visitant Jorge, fet que resultaria determinant perquè el filial del Nàstic s'imposés al Gerena i fes un salt històric de categoria. Tot plegat, després d'una temporada en què Varo ha acostumat l'afició de la Pobla a divertir-se veient aturades, que té mèrit. El millor porter de tercera havia de demostrar que en els moments clau no s'arronsa i diumenge tampoc no va fallar. Chapeau.

El darrer partit del play-off es va viure amb moltíssima intensitat al municipal de la Pobla. Els aficionats amb problemes cardíacs se la van jugar, ja que va tocar patir de valent. Els futbolistes, protagonistes, van ser els que van sofrir més, però va valdre la pena. “Jo hauria preferit guanyar 4-0 i no haver de patir, però el final ha estat igualment positiu”, afirma el Alberto Varo, satisfet per la seva contribució: “Els penals no em van malament i he tingut la fortuna d'aturar-ne un i marcar-ne un altre.” La decisió de fer xutar la primera pena màxima al porter pot semblar estranya i arriscada, però la premeditació va ser màxima, tal com detalla el mateix jugador. “Feia molt de temps que ho assajava, el mister em va dir: «Alberto, el primer el xutes tu», i això és el que vaig fer”, relata el de la Canonja, que ha viscut el millor mes de la seva vida esportivament parlant: “Hem fet una cosa històrica i, a més, s'ha produït un ascens doble, ja que un mes enrere ja vaig tenir el plaer de viure de prop el salt del primer equip.” Això, per a algú del planter com ell, és difícil de definir amb paraules. “Imagina't, vaig arribar al Nàstic quan era aleví, fa onze anys que estic en aquesta casa i he viscut per partida doble un ascens. És inimaginable, l'alegria que tinc jo no la té cap altre company, perquè sent de la base aconseguir aquesta fita t'omple d'orgull”, afirma Varo, que queda lliure aquest estiu i té un grapat de pretendents. El futur del porter, amb tot, sembla lluny de Tarragona, tot i que ell diu que primer s'escoltarà el que li digui el club: “Ja veurem on jugo la temporada que ve, però acabo contracte i sóc el primer que vull renovar, aquesta és la meva casa i la primera opció sempre seran la Pobla i el Nàstic.”

Ara, en tot cas, “toquen unes vacances merescudes després d'onze mesos treballant fort”. Si fa retrospectiva, el porter grana s'hi trobarà un any en què ha crescut a passos de gegant, ja que més enllà de contribuir en la tanda decisiva de penals, va tancar la lliga sent el menys golejat de tercera divisió, una categoria que li ha quedat molt i molt petita.