El Girona recupera l'essència
El Girona supera un rere l'altre tots els contratemps i s'endú un triomf revitalitzador del Tartiere després d'aixecar un 1-0
Becerra i els centrals van dominar l'àrea gironina, i Mata, que va provocar el penal de l'1-1 i va marcar l'1-2, va ser letal a la rival
Amb tantes adversitats, no era fàcil sortir-se'n, però el Girona va tornar del Tartiere amb tres punts, que, a banda de l'inqüestionable valor numèric, tenen una considerable càrrega anímica, fonamental per recuperar autoestima. Els de Machín no només es van haver de sobreposar a les baixes sensibles de jugadors d'atac (Rubén Sobrino, Borja Garcia i, per acabar-ho d'adobar, Felipe), sinó que també van haver de remar amb el resultat en contra (l'Oviedo va fer l'1-0 poc abans del minut 30) i també es van haver de multiplicar en els últims minuts per defensar l'1-2 amb un home menys per l'expulsió de Rubén Alcaraz. El Girona va gestionar bé un per un cada dany col·lateral i va recuperar aquella essència de l'any passat, la d'un equip sobri i gairebé infranquejable en defensa, però al mateix temps vertical i diligent a l'àrea rival. I capítol a part mereix Mata, que no va parar de barallar-se com sempre, però que ahir va ser decisiu provocant el penal de l'1-1 i marcant l'1-2 en un partit molt rodó del madrileny.
Partit obert
El Girona va sortir endollat i abans del minut 5 ja havia provocat dos ensurts considerables. El primer, un més que possible penal sobre Mata (2'), i el segon, una acció de Jairo que no va ser gol perquè la defensa va rectificar ràpidament un error que havia deixat sol davant Esteban el jugador cedit per l'Espanyol (4'). Jairo i Mata van ser l'aposta en atac de Machín, que en realitat no tenia gaire més per triar. Jairo va començar molt actiu, però va anar perdent pistonada. Mata va estar a un nivell molt alt fins que el van haver de treure amb pinces, ja en el minut 88.
A l'Oviedo li va costar situar-se al camp. El joc directe del Girona l'incomodava i tenia dificultats per fer bones transicions. Els asturians, perillosos en els contraatacs i en l'estratègia, només van poder viure d'aquesta segona opció, perquè el Girona es va replegar molt bé cada cop que va perdre la pilota i no li va deixar espais. A pilota parada, però, l'Oviedo va fer mal. Primer, en una falta executada per Susaeta que va acabar en dues grans aturades de Becerra; la segona ocasió, prodigiosa, després que Linares l'encanonés des de la frontal de l'àrea petita (9'). I en un córner, també executat per un mestre a pilota parada com Susaeta, va arribar l'1-0 amb un impecable cop de cap de Borja Valle, que es va lesionar en aquesta acció. Tot i el contratemps, el seu substitut (Diego Aguirre) va exhibir un nivell altíssim.
El Girona va encaixar el cop com si res no hagués passat. Va continuar insistint i combinant el futbol directe amb algunes associacions en curt que l'Oviedo va tenir problemes per defensar. Lejeune va fer treballar Esteban (35') abans que Mata forcés el penal i Àlex Granell fes l'1-1 (37'). El porter va recórrer al manual per posar nerviós el gironí, però no li va servir de res trinxar el punt de penal ni recordar-li segons què. Tampoc no va alterar Granell el fet que el llançament de la pena màxima s'endarrerís un minut perquè l'àrbitre va anar a alertar el tècnic local. Ras i arran de pal. Impossible per a Esteban, tot i que es va llançar bé.
1-2 i cap a casa
El Girona va tenir fases de domini i fases en què va ser dominat. L'inici de la segona meitat va ser de l'Oviedo, però els tres centrals es van mostrar molt segurs i expeditius malgrat que Richy i Lejeune ja havien vist la targeta groga. Aquí també s'hi ha d'afegir la seguretat per dalt de Becerra, que es va quedar totes les pilotes.
El Girona potser no va arribar amb tanta freqüència a l'àrea rival com en la primera meitat, però una acció superlativa de Javi Álamo per la dreta –l'exjugador del Saragossa va jugar infiltrat i s'haurà d'operar: un contratemps més– va acabar amb l'1-2 de Mata. Ja no calia arriscar i Machín ho va entendre. Eloi, que havia tingut la segona groga a tocar en dues accions, va ser rellevat per Rubén Alcaraz. El problema és que Alcaraz en va veure dues en dos minuts i va deixar el Girona amb deu homes durant 20 minuts (els 16 que quedaven i 4 de temps afegit). Va ser el torn de Llonch, que debutava a segona A i va sortir a mossegar en una primera línia de pressió per evitar que l'Oviedo iniciés el joc amb comoditat des de darrere. L'altre canvi, ja més enfocat a perdre temps, va ser l'entrada de Sebas Coris, que va jugar de davanter centre i ahir hauria pogut aprovar amb nota l'assignatura pendent que té amb el gol, però la porteria se li va fer petita en el temps afegit en dues accions clamoroses (91' i 94'). També l'Oviedo en va tenir una de clara, però l'empat hauria estat un càstig molt cruel per al Girona, que lluny de Montilivi ja ha posat la directa.
GIRONA: Becerra; Kiko Olivas, Richy, Lejeune; Javi Álamo, Eloi (Rubén Alcaraz 56'), Pere Pons, Granell, Clerc; Mata (Coris 88') i Jairo (Pol Llonch 77').
OVIEDO: Esteban; Fernández, David Fernández, Borja Gómez, Peña; Erice, Omgba (Toché 68'); Hervías, Borja Valle (Aguirre 31'), Susaeta (Edu Bedia 64'); Linares.