Lluny d'esmenar a camp contrari les fuites de Montilivi, el Girona va sortir d'Anduva amb un altre pas en fals. És clar que no pot pretendre viure del rendiment com a visitant i fregar els números que va aconseguir la temporada passada, i que farà bé de començar a guanyar i ser sòlid al seu estadi, perquè els gironins van poder constatar ahir a Miranda que qualsevol rival els pot intimidar si el supera en intensitat. El Mirandés, que no havia aconseguit cap victòria com a local i que fins i tot es va endur alguna escridassada del públic cap a la banqueta, va superar en moltes facetes els gironins i es va endur tres punts molt ben treballats. La balança es va decantar en una acció a pilota aturada en la recta final, però és innegable que hauria pogut arribar força abans. Perquè el Girona, que no va estar gens productiu al davant, tampoc va mostrar solidesa ni consistència. En definitiva, una versió pobra dels blanc-i-vermells, que continuen havent de mirar més avall que no pas amunt.

El començament va ser prou interessant per al Girona, però de vegades les aparences enganyen. En els primers minuts, els gironins van jugar més en camp rival i van mirar d'arribar (una altra cosa és aconseguir-ho) a porteria. Una falta servida per Granell va estar a punt de caçar-la Kiko Olivas. Era tot just el minut 3. Un preludi del que es veuria? De cap manera. Perquè els gironins van passar els altres 42 minuts del primer període sense ser capaços de fer cap xut a porteria. Ni un. És clar que el Mirandés tampoc va fer res de l'altre món, especialment en una primera mitja hora molt espessa. Álex García va estar a punt de fer enrabiar de valent Isaac Becerra, ja que va provar de marcar un gol olímpic i ben poc li va faltar. Va ser l'única ocasió clara en els primers 30 minuts. A partir d'aquí, però, els gironins van viure una fase de neguit, amb tres arribades dels locals que van fer dissipar les crítiques cap al joc i cap a Carlos Terrazas d'alguns seguidors, que es desesperaven en veure que el tècnic tancava tots els seus homes a l'àrea pròpia a l'hora de defensar els córners. Però tot el que no va passar en mitja hora es va concentrar en tres minuts. Lago Júnior va tenir a prop el gol, però primer no va ser precís en la rematada i després es va trobar una bona correcció de Richy. Va ser una fase en què els de Machín no podien sortir del darrere i en què cada transició ofensiva moria de seguida. Tampoc va ser un setge ni de bon tros, perquè prou feina té el Mirandés, però el Girona va agrair arribar al descans sense que el resultat hagués variat. Amb tan poques propostes ofensives, no es podien fer miracles. La lluita de Mata era estèril, els controls de Jairo eren lluny de l'àrea, les arribades i la possessió dels migcampistes gironins eren comptades, i als carrils no hi havia gaire profunditat, per més que l'estrany esquema de Terrrazas pogués semblar un avantatge per entrar pels costats. Aday, en la seva estrena de titular, feia bona feina –la seva presència a la dreta no era cap problema; la incògnita era quants minuts resistiria–, però lluny de la línia de fons rival. I a l'altre costat, l'espurna inicial de Clerc va ser efímera.

Precisament la primera aparició de la segona meitat va ser de Clerc, que va trobar la profunditat que li havia faltat fins aleshores i va generar l'ocasió més clara dels gironins. El problema va ser que Mata, habilitat al segon pal, va fer una rematada defectuosa. L'arrencada tornava a semblar bona, però va ser un altre miratge. De seguida els gironins van tornar a badar al darrere (Lejeune en la sortida) i Lago Júnior va tenir una altra ocasió. Richy, atent, va tallar tant aquesta jugada com una de posterior de Ion Vélez, a qui se li va fer de nit. I l'aigua que baixava.

El Mirandés va reclamar amb molta vehemència (i amb tota la raó del món) penal per mans de Kiko Olivas, en una jugada molt perillosa a l'àrea de Becerra. El partit començava a fer pujada. El Girona tenia una feinada i es veia superat tant al davant, on arribava amb comptagotes, com al darrere, on mai va transmetre la sensació de seguretat, solvència i tranquil·litat que s'havia convertit en tan habitual el curs anterior. En ple vendaval, Néstor en va fallar una de claríssima. Per mirar de girar la truita, Machín va fer entrar Felipe. I el barceloní, al camp on va ser ovacionat fa un parell de temporades, l'esquerrà es va inventar una vaselina que va inquietar els locals més que cap altra arribada anterior. Era el moment dels entrenadors. Terrazas va decidir treure Lago Júnior i es va guanyar la xiulada de la graderia. I Machín va fer debutar Borja García en la lliga.

GIRONA: Isaac Becerra; Kiko Olivas, Richy, Lejeune; Aday (Borja García, 72'), Pere Pons, Granell, Eloi, Clerc (Pol Llonch, 86'); Jairo i Jaime Mata (Felipe, 60').

MIRANDÉS: Raúl; Galán, Álex Ortiz, Kijera; Ruper (Lázaro, 70'), Carlos Moreno (Fran Carnicer, 82'), Provencio, Nestor; Lago Júnior (Abdon Prats, 66'), Álex García i Ion Vélez.